Al fons hi ha un cartell de la pel·lícula de Jacques Tati, «Mon oncle», un clàssic de la comèdia francesa dels anys cinquanta del segle passat. Tot un advertiment. Comèdia en estat pur. Comèdia de l'absurd. Comèdia sobre la misèria humana. Paròdia de la vida moderna i progressista. Humor i ironia sobre la societat de consum que cantava en Raimon: “Tu compres un poquet. / Jo compre un poquet. / Aquell, una miqueta de res. / D'això en diran després: / societat de consum”.
Un avís subtil, doncs, per tot allò que pot ser que passi en aquest apartament de classe mitjana alta on la dramaturga, guionista i directora Marta Buchaca (Barcelona, 1979) ha posat els seus quatre personatges. I ho ha fet amb tanta gràcia —com li agradaria que es digués a Jacques Tati— que no només ha format part del Festival Grec en dues edicions sinó que ja porta dues temporades en cartell, aquí i a fora, a banda de la gira, un rodatge cinematogràfic pel camí, i que ha encetat ara la tercera temporada teatral, tot i que adverteixen que pot ser l'última. Tant d'èxit en els temps que corren només pot ser perquè riure's del mort i de qui el vetlla eixampla els pulmons, sobretot en ple estiu.
El protagonista de la comèdia «Quant temps em queda?», en Pere Armengol (l'actor Lluís Villanueva), té una notícia per donar als seus més pròxims: en el termini d'un mes pensa fer l'últim badall perquè li han donat ja el bitllet de sortida en un diagnòstic revolucionari investigat per la seva mateixa dona, capaç de predir amb un 99,99% de fiabilitat la fi de cadascú. La seva serà a causa d'un atac de cor. Ras i curt. Res millor que tenir la data de la mort a l'agenda i la causa, un detall que estalviaria molts maldecaps a la humanitat si “nostru sinyó” l'hagués previst.
El Pere, però, metge especialista en dermatologia, no se'n vol anar d'aquest món sense deixar les coses tal com a ell li agradaria que fossin quan no hi fos, ni tampoc deixar de fer allò que sempre hauria volgut fer abans de morir, com per exemple aprendre a patinar, pispar llaunes en algun súper, passejar-se a pèl pel Passeig de Gràcia o pujar grimpant de genolls fins a Montserrat. Contra últimes voluntats no hi ha fronteres. Però el més important per a ell és que la seva dona, l'Àngels (l'actriu Marta Bayarri), la investigadora, també metgessa com ell, es casi en segones núpcies amb qui és l'amic de la seva vida, el Lluís (l'actor David Vert en la primera estrena del 2022, que ha estat substituït el 2023 per l'actor Xavi Ricart).
Però el desig del Pere no acaba aquí perquè encara hi ha en el quartet de personatges la Maria (l'actriu Betsy Túrnez), germana de l'Àngels i, per reblar el clau, exparella de l'amic Lluís. La Maria, esclar, és com una pedra a la sabata dels plans del Pere perquè amb el que ell no compta és que una parella trencada sempre es pot tornar a refer.
L'autora de «Quant temps em queda?» no es limita a embolicar la troca, com fa tota bona comèdia, sinó que a més hi inclou un element que fa que l'obra adquireixi un carisma molt personal i molt de casa —l'humor és més bon humor si es cou amb els ingredients de casa— perquè inclou la batalla inevitable d'una llengua minoritzada farcida de barbarismes que sempre troba un guardià de l'ordre per combatre'ls i també la fal·lera independentista portada a l'extrem, que a hores d'ara s'hauria de reflectir potser mig desinflada. Aquí, el guardià lingüista i fidel independentista és l'amic Lluís i la qui sembla un diccionari de barbarismes amb potes, la seva exparella, la Maria, que, per cert, aspira a tenir feina de maquilladora als camerinos de TV3, o dit en el seu llenguatge barbaresc, la “teletrès”.
I la fórmula de la comèdia de bulevard de categoria aparentment esbojarrada funciona, des del guió a la direcció —tot en una mateixa mà de Marta Buchaca— i sobretot per la caricaturització dels personatges i la interpretació, entre hilarant i reflexiva a la vegada, que fan els quatre intèrprets de l'obra, cosa que provoca que les rialles de l'auditori són de les que ressonin pels quatre costats de la sala sense excepció, diria que fins i tot les d'aquells que acostumen a tenir el do de no riure's mai de les flaques dels altres.
Moments estel·lars tant per a l'actriu Betsy Túrnez com per a l'actor Lluís Villanueva. Moments de posar-hi ordre i seny de l'actriu Marta Bayarri. I moments de posar el dit a la nafra de la societat actual i del finíssim fil de conflicte entre Catalunya i Espanya que ja protagonitzava l'actor David Vert a la primera temporada com fa ara l'actor Xa vi Ricart en aquesta recuperació.
Si cal algun consell després de veure «Quant temps em queda?», aquí en queda un: si algú ho vol provar amb la mateixa fe que Pere Armengol, el dermatòleg, només cal que es faci una bona llista de desitjos amb tot allò que voldria fer abans de morir. Qui no ho faci ara, per mandra o perquè creu que no tindrà data de caducitat, més endavant —que sigui com més tard millor—, un cop arribat al cel o caigut a l'infern, pot ser que se'n penedeixi.
Esclar que, intentar fer de cremallera humana amb els genolls pelats fins a Montserrat no és a l'abast de la capacitat física i mental de tots els catalans, ni que siguin catalans de soca-rel que tinguin la lucidesa de preguntar-se sovint “quant temps els queda...”, de ser catalans, vull dir, i no morir en l'intent. (...)
