Que vaya bonito

Teatre

informació obra


Companyia:
TeatrodeCERCA
Direcció:
Jorge-Yamam Serrano
Dramatúrgia:
Jorge-Yamam Serrano
Ajudantia de direcció:
Nico Aguerre, Cristina Gámiz
Intèrprets:
Jorge Cabrera, Carmen Flores, Jorge-Yamam Serrano
Composició musical:
Jorge Cabrera
Producció:
TeatrodeCERCA, FiraTàrrega2013
Sinopsi:

Ho deixaries tot i marxaries a la recerca del teu somni, deixant enrere a la teva família, a aquells que sempre vas tenir a prop, sabent que això suposa fer-los mal? Es tracta potser de deixar el lloc que ocupes dins la família per ocupar un lloc al món, de llançar-se al buit i volar. Es tracta potser d'abandonar el paper que has estat interpretant en la paròdia de la família. Comença la festa i et dic... et dic adéu.
L'obra de teatre està emmarcada dins d'una festa de comiat que se celebra en un terrat per a amics íntims i familiars. En comptes de representar-la en un escenari, en un ambient fictici, l'obra transcorre en un terrat de debò. El públic serà part de la festa (els convidats) i compartirà l'escenari amb els seus protagonistes. Hi haurà beguda, música... 

Crítica: Que vaya bonito

15/02/2014

Al terrat és on esclata l'home lliure, joc tragicòmic imprevisible

per Jordi Bordes

La companyia TeatroDecerca fa anys que circula. Però no va ser fins que van estrenar Que vaya bonito a la Fira de Tàrrega, que no han saltat a una divisió de companyies d'honor. El seu treballés petit, d'iuna proximitat que obliga a fregar-se amb els espectador.s Tothom és congregat a una festa en un terrat per celebrar un comiat d'un germà. tot sembla respirar una felicitat pujada de t, gràcies a l'alcohol i l'escalfor pròpia de l'estiu. La sangria navega per les venes dels amfitrions. Però, uns detalls aparentment insignificants durant l'acció festiva a una tempesta d'emocions, on es descobriran els secrets i els insults més amargs d'uns germans als altres. Cal que esclati la bilis perquè hi hagi una reconciliació. Els actors mostrenun averitat que espanta perquè es clava a la nineta dels ulls de cada espectador. Hi ha molt de joc, de copmadreo, de música desafinada (si cal) però, al fons, es narra un drama que és ben identificable per a tothom. La nau arriba a port beneïts pels vents d'un amor fraternal a prova d'increpacions doloroses. No s'ho perdin. És un plaer sentir-se agitat per unes onades que no se sap a quina platja duran. No cal témer perquè la tripulació és una companyia experta a l'escena.