‘Quixot, o el vertigen de Sancho’ és, sobretot, una història d'amistat prenent com a base els personatges arquetips de la novel·la de Cervantes. Espectacle sense text, per dues actrius i una trapezista. Una història que ens presenta en Quixot amb un somieig, el de volar. El seu moviment, la seva concepció de les coses, l'univers en què viu, està tenyit d'aquest univers fantàstic que li fa veure molins a les voltes de les escombres, o senyores empolainades en un enciam. Unes pomes són una màscara i un bol per amanides una gorra impecable.
Edat recomanada: 6-9 anys
No hi ha desig més somiat que el de volar. El somni d’aquest meravellós Quixot de Markeliñe queda plasmat a escena amb un trapezi en segon pla on es gronxa i evoluciona la fantasia del/de la protagonista. La “Santxa” d’aquesta història s’ocupa de apaivagà els cops que la tossuda realitat s’entesta a etzibar a la seva amiga “Quixot”. La novel·la de Cervantes és aquí tan sols un pretext: es tracta d’enfrontar fantasia i realitat. Aquest Quixot sense paraules exhibeix un discurs estètic molt treballat present tan en l’escenografia -de senzillesa encisadora- com en el vestuari i l’attrezo. Els de Markeliñe agafen dos arquetips prous coneguts com a referents per apropar-nos a la relació –clownesca- d’amistat dels dos protagonistes principals. Prendre uns referents tan universals permet, entre moltes altres avantatges, identificar ràpidament la, també cèlebre, Dulcinea en un enciam, o a Rocinante en una escombra; reconeixem també l’episodi dels molins de vent i altres escenes. Però, fins i tot, si el públic més jove desconeix els referents, sura en aquest espectacle la intensa i complementària relació amistosa entre els dos protagonistes -interpretats aquí per dues actrius. Quixot i Santxo esdevenen dos éssers asexuats que, buscant l’equilibri, entre la realitat i la fantasia acaben harmonitzant una dansa carregada d’emoció.