Quixot, o el vértigo de Sancho

Familiar | Nous formats

informació obra


Direcció:
Jose Ramon Martínez, Anna Llopart
Intèrprets:
Sandra F. Agirre, Itziar R. Fragua, Maitane Azpiroz
Interpretació musical:
Fran Lasuen
Escenografia:
ATX Teatroa
Vestuari:
Marijo de la Hoz
Il·luminació:
Paco Trujillo
Producció:
Markeliñe
Autoria:
Anna Llopart
Estrena:
Mostra Igualada 2015
Sinopsi:

‘Quixot, o el vertigen de Sancho’ és, sobretot, una història d'amistat prenent com a base els personatges arquetips de la novel·la de Cervantes. Espectacle sense text, per dues actrius i una trapezista. Una història que ens presenta en Quixot amb un somieig, el de volar. El seu moviment, la seva concepció de les coses, l'univers en què viu, està tenyit d'aquest univers fantàstic que li fa veure molins a les voltes de les escombres, o senyores empolainades en un enciam. Unes pomes són una màscara i un bol per amanides una gorra impecable.

Edat recomanada: 6-9 anys

Crítica: Quixot, o el vértigo de Sancho

20/04/2015

Preciosa versió del clàssic amb un codi clar, que evita tot el que els hi és sobrer

per Jordi Bordes

Una adaptació molt lliure del clàssic de novel·la de cavallers de'n Cervantes. Sense creuar paraules, només amb sons i una interpretació acurada (pocs cops sobren alguns gestos, tot està molt mesurat) es pot descobrir la bogeria de Quixot i els precs del seu company de viatge, Sancho, que procura equilibrar i posar sentit comú al cervell perdut del cavaller de pega. La bogeria de Quixot va en consonància amb els moviments acrobàtics d'una tercera actriu al trapezi. 

És d'una preciositat notable i d'una sensibiilitaat extrema. Les ovelles es poden convertir en uns mocadors de paper escampats per terra però tothom entén que la lluita no serà contra un gegant si no contra un molí. Hi ha una notable demostració de fusteria teatral. Perquè tothom pot veure que els monstres de Quixot no són més que ruudimentaris equívocs. No fa por. Però sí que la nit de divendres a la Mostra d'Igualada es va sentir un plor desconsolat infantil en veure el Quixot vençut. La follia el porta a la depressió.

 Els de Markeliñe són amables amb el particular cavaller i, en la seva versió, permeten que recuperi un punt de fantasia. Ara, ja no seurà en la seva butaca elevada, i podrà compartir el somni amb el seu personatges fantàstic. I Dulcinea? Sí hi és amb un joc, novament, efectiu i simple. Preciós.      


Trivial