Sandra F. Agirre, Itziar R. Fragua, Maitane Azpiroz
Interpretació musical:
Fran Lasuen
Escenografia:
ATX Teatroa
Vestuari:
Marijo de la Hoz
Il·luminació:
Paco Trujillo
Producció:
Markeliñe
Autoria:
Anna Llopart
Estrena:
Mostra Igualada 2015
Sinopsi:
‘Quixot, o el vertigen de Sancho’ és, sobretot, una història d'amistat prenent com a base els personatges arquetips de la novel·la de Cervantes. Espectacle sense text, per dues actrius i una trapezista. Una història que ens presenta en Quixot amb un somieig, el de volar. El seu moviment, la seva concepció de les coses, l'univers en què viu, està tenyit d'aquest univers fantàstic que li fa veure molins a les voltes de les escombres, o senyores empolainades en un enciam. Unes pomes són una màscara i un bol per amanides una gorra impecable.
No hi ha desig més somiat que el de volar. El
somni d’aquest meravellós Quixot de Markeliñe queda plasmat a escena amb un
trapezi en segon pla on es gronxa i evoluciona la fantasia del/de la
protagonista. La “Santxa” d’aquesta història s’ocupa de apaivagà els cops que
la tossuda realitat s’entesta a etzibar a la seva amiga “Quixot”. La novel·la
de Cervantes és aquí tan sols un pretext: es tracta d’enfrontar fantasia i
realitat. Aquest Quixot sense paraules
exhibeix un discurs estètic molt treballat present tan en l’escenografia -de
senzillesa encisadora- com en el vestuari i l’attrezo. Els de Markeliñe agafen
dos arquetips prous coneguts com a referents per apropar-nos a la relació –clownesca-
d’amistat dels dos protagonistes principals. Prendre uns referents tan
universals permet, entre moltes altres avantatges, identificar ràpidament la,
també cèlebre, Dulcinea en un enciam, o a Rocinante en una escombra; reconeixem
també l’episodi dels molins de vent i altres escenes. Però, fins i tot, si el
públic més jove desconeix els referents, sura en aquest espectacle la intensa i
complementària relació amistosa entre els dos protagonistes -interpretats aquí
per dues actrius. Quixot i Santxo esdevenen dos éssers asexuats que, buscant l’equilibri,
entre la realitat i la fantasia acaben harmonitzant una dansa carregada d’emoció.
