Comencen a sonar molt, sobretot des que s’han ajuntat per formar una companyia que porta el seus noms. Són Joel Martí i Pablo Molina, dues cabres boges sobre l’escenari que aconsegueixen fer passar una bona estona en plena pandèmia.
Si segueixen amb l’actual desacomplexament sobre l’escenari segurament arribaran molt lluny. De moment, de l’Antic Teatre, on van actuar el 2019, han fet el salt al Mercat de les Flors-Casa de la Dansa per presentar l’espectacle Random durant tres dies (28 a 30 de desembre), en el marc de l’excel·lent cicle El Circ d’Ara Mateix que la passada primavera es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia i s’ha celebrat per primera vegada en dates nadalenques.
Random és un espectacle estripat, divertit i sense gaires concessions a allò políticament correcte. L’escenografia, quan entrem al teatre, ja ho diu tot. S’hi veu un descampat on hi ha muntada una tenda de campanya torta i espellifada, un contenidor d’escombraries amb el sembla simbologia anarquista i un batibull d’objectes llançats pel terra sense cap ordre ni concert.
Després, una sèries de diàlegs s’encadenen amb números de contorsions i equilibrismes, al terra i a l’aire. El muntatge és la paròdia d’un work in progress. Una excusa que serveix de marc per anar presentant àcides escenes, com una brillant caricatura de la policia en un diàleg pròxim a la sàtira i amb mofa inclosa de les mascaretes i les proves PCR.
- Random és un espectacle estripat, divertit i sense gaires concessions a allò políticament correcte
A través de l’humor, Joel Martí i Pablo Molina també denuncien la precarietat laboral dels joves repartidors de l’empresa Deliveroo, en una vinyeta teatral que té un final que ningú s’espera i que mostra la desimboltura i la naturalitat amb què treballen aquests dos joves artistes, amb una gran capacitat per adaptar el guió a l’actualitat i reconeguts fa dos anys per la plataforma CircusNext com a joves talents del circ europeu.
Random acaba sent un relaxant que haurien de veure els doctor Trilla i Argimon, i també per la part que li toca el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Segur que se’ls hi escapa el riure. També és una sèrie de situacions entre Joel Martí i Pablo Molina amb molta acció. Per exemple, el número en què vola una taula i cau un focus fulminat del sostre, o el caòtic muntatge de les dues estructures del cable d’equilibri que finalment aconsegueixen posar fermes.
Una espectacular acció tanca la funció: una moto en marxa i penjada com si fos un tros de llonganissa amb Joel Martí sobre el vehicle intentant arrencar-la. En aquesta trepidant escena, Joel Martí se’n recorda del tècnic del teatre –“en Pere ens matarà"- mentre intenta acostar la moto sobre el cable per fer-la passar en equilibri.
Els dos cirqueros, amb menys de 30 anys, porten l’espectador a un clima de tensió i busquen un final sempre obert, tant que de vegades desconcerta. La moto pot caure a plom, com va passar fa uns anys a La Central del Circ. O com el dia de l’estrena, el vehicle pot tenir pana i Joel Martí dirigir-se al públic amb una frase que farà tremolar a la gent del Procicat si algun dia l'escolten: “Podeu venir demà que la meitat dels seients estaran buits [per les restriccions de la covid]”.
Asseguren que tot està controlat, però no està gens clar això. Com destaca el programa de l’espectacle, aquests dos joves senten un gran “amor pel risc” i juguen amb línies que “voregen el perill”. Ells mateixos van explicar durant una roda de premsa el que volen crear: “Un univers boig on qualsevol moment és un moment crític que pot petar cap a una banda o una altra i pot ensorrar l’espectacle. També volem que el públic ho visqui amb nosaltres”.
- Asseguren que tot està controlat, però no està gens clar això
Però qui són aquests dos protagonistes? Joel Martí és un jove equilibrista de 28 anys, premiat amb un accèssit com a millor artista emergent en els premis de circ Zirkòlika celebrats el 2013 i un dels protagonistes de l’espectacle Pals, una coproducció del Festival Grec dirigida per Leandro Mendoza. Em va deixar impressionat la primera vegada que el vaig veure a La Central del Circ. Ràpid en el cable, en el seu primer espectacle en solitari, titulat Crazy, Martí completava el número de cable amb un atac d'ira després de simular una caiguda que li deixava la cara ensangonada.
Pablo Molina, per la seva banda, es de la mateixa quinta. És equilibrista, especialitzat en la disciplina circense d’equilibris sobre mans i també dansa. Va cursar els estudis de l’escola de Circ Rogelio Rivel, i entre els anys 2014 i 2016 es va formar a Le Lido, una de les escoles franceses més prestigioses. El seu personatge el porta fora de l’escena. En una roda de premsa va aparèixer amb perruca, va començar a fer preguntes als periodistes i va entrar en debat amb Joan Català sobre la moto i el tronc de l'espectacle Pelat. Les pròximes setmanes farà un taller d’improvisació amb el títol Com lidiar amb gilipolles al metro.
I què aporta aquesta parella, a banda de veure per primera vegada com es pot demanar una pizza fent acrobàcies? En un moment en què la creació sembla anar cap a la introspecció i la poesia, ells ens proposen un circ diferent, molt contemporani, discursiu i juvenil, però que busca també les emocions fortes, l'humor, l’adrenalina i el risc. Em recorden una mica les bones èpoques de Leo Bassi. Una molt curiosa, fresca i ben aconseguida combinació. Felicitats.
