Random

informació obra



Autoria:
Joel Martí, Pablo Molina
Sinopsi:

Dos intèrprets, diàlegs pertorbadors i una realitat que ens superarà a tots!

Random emergeix al gener de 2017 de la mà de Joel Martí i Pablo Molina. Amants del risc i d'explorar situacions teatrals fins al límit, fins al més absolut descontrol. A causa d'aquesta ambició artística, durant els tres primers mesos de creació va acudir a ells l'ambulància dues vegades, els van perseguir uns tipus xungos de Baró de Viver, van trencar un teló, un pal de fregar, una galleda, van interrogar a un escarabat en viu i van assassinar un altaveu de 1300 €. Els diverteix viure l'absurd i estrambòtic de la forma més natural, i sobretot, fan el que els apassiona.

Pablo Molina és verticalista i ballarí. Format a l'Escola de Circ Rogelio Rivel i a Le Lido, és ballarí des dels 10 anys en estils de carrer. Va fer una gira a l'estiu 2016 amb l’espectacle de fi de formació de Le Lido i destaca també per la seva participació a Arto Festival de Rue amb l’espectacle en solitari "Miniatures" i l'actuació en Cirque aux Jacobins del programa Européenes de Cirque.

Joel Martí Melero és equilibrista i acròbata en el cable. Format a l’escola de circ Balthazar, a l’escola de teatre excèntric i clown Le Samovar i a l'escola de circ de Tolosa Le Lido. Entre les seves experiències artístiques destaquen l’espectacle-sopar A fuego lento al 2012, la gira amb l’espectacle "Crazy" i l’espectacle "Pals" amb la companyia Cíclicus.

Projecte beneficiari del dispositiu Fons de creació del projecte de cooperació transfronterer De Mar a Mar en el marc del programa POCTEFA. Amb el suport de La Central del Circ i La Xarxa Transversal.

Crítica: Random

02/01/2021

Punkis amb una Vespino

per Jordi Bordes

D'una frescor que desarma. Per moments, tenen el gust per la gamberrada convertida en virtuosisme escènic (com aquell Afasians de loscorderos.scp, Indomador i Chicken legz d'Animal religion o A vore de Sonia Gòmez). El seu món és el de marcar-se reptes, un punt absurds, a partir del que va emergint a escena: una tenda iglú, un pal desmanegat, unes pilotes de futbol desinflades, un contenidor... i, és clar, una Vespino.

Tenen una barreja constant de llenguatges, buscant sempre la comicitat i, sobretot, la complicitat amb el públic.Ara, tot i les mascaretes i el gel hidroalcohòlic, no se n'estan pas de trencar la quarta paret. Es diverteixen actuant i dóna l sensació que, depenent de les reaccions dl públic,poden desbarrar en vàries direccions. evidentment, es manté un guió mínim però que sona contínuament improvisat (presenten el muntatge com si fos un working progress). I, de sobte, es marquen uns moviment precisos i preciosos amb els turmells lligats l'un amb l'altre. O ballant amb un cos que sembla que es pugui desmuntar com un moble d'Ikea. Amb una simple clau Allen. (Una barbaritat generacional com aquell Aneboda, de Joan Yago, de fet). L'univers cafre, de supervivència es concentra amb l'aparició del noi del Deliveroo. Les preguntes que formulen ab una divertida i insolent impudícia, ressonen com veritables trons a les oïdes dels espectadors. La precarietat laboral i social dels joves fa que, de moment, es parli de simple supervivència, sense massa reptes en un futur pròxim o llunyà. I la Vespino espatega com un reclam efectiu.

Marilia Samper amb Llàtzer Garcia van escriure fa una dècada Dos punkies i una Vespino (Premi al millor projecte d'escenificació de l'Institut del Teatre 2010). L'univers d'aquells dos desmanegats a la benzinera podria ser un fidel retrat de  Joel Martí i Pablo Molina. Fer verticals en l'estanteria de les gominoles; ballar la banda sonora de la botiga; conversar (barrejant català i castellà, espontàneament) amb els dependents i passa pel vàter, si l'estómac ho demana. Potser el problema d'aquesta peça és que tot, alfinal roda entorn l'espectacularitat de passar pel cable dalt d'una Vespino (que, de fet, té un to d'entrada clàssica) en una proposta de radical informalitat i amb les ganes de compartir aquella alegria adolescent d'haver superat un repte. Com qui celebra un salt mortal en una plaça dura en plan parkour.