La sorra de la platja d’Argelers ha esdevingut el símbol de l’Exili republicà, centenars de milers de persones que a finals de gener de 1939 fugiren cap a França davant la caiguda del front català i l’avenç imparable de l’exèrcit franquista. (...) Ara l'experiència dels primers mesos d'estada en aquest camp de concentració puja a l'escenari en un espectacle de petit format que val la pena recomanar, especialment entre aquell públic que desconegui l’episodi històric.
La proposta parteix d’un procés de documentació impecable, aspecte que en potencia el vessant pedagògic. Atenció professorat d’història, és una obra ideal per portar adolescents al teatre.
Tot comença amb un salt del present al passat amb la troballa d’una capsa, típic recurs entre la ingenuïtat dramatúrgica i la trista realitat de la mort dels testimonis que han amagat sempre el passat.(...)
A partir d’aquí cal destacar la tria de l’autora, Aina Huguet, que també en signa la direcció, de mostrar la vivència en femení i des del punt de vista de dues protagonistes de classe popular i caràcter antagònic: Maria, la militant amb idees polítiques clares i Lola, totalment apolítica. (...)
La posada en escena és simple, la història ben trenada, el ritme totalment acord amb allò que es narra en l’espai no-lloc on s’escola la supervivència i l’escenografia contundent. L’obra cala entre el públic i l’emociona amb la força de les interpretacions, naturals i sense estridència. Més ingènua i fràgil la Lola que dibuixa Ariadna Fígols davant la cuirassa ferma de la Maria d’Aina Huguet.
En definitiva, "Rastres_Argelers" és un espectacle honest que recorda un dels èxodes més nombrosos del segle XX, el més important de la història de l’Estat espanyol i alhora poc conegut en l’imaginari col·lectiu. Per tant, se suma a la necessitat escènica de mirar enrere i reivindicar el passat com ho han fet en el seu moment "La maternitat d’Elna", "La nit més freda (veus a l’exili)" o l’insuperable solo de Blai Mateu, "Ï".
