Recreo

informació obra


Aquesta obra, que va guanyar el premi SGAE de Teatre del 1997, planteja la historia de tres personatges solitaris. Rotenstein, un particular director que ajuda a construir el muntatge a partir de les vivències dels seus actors (no veuen el text fins que ja han fixat els sentiments en cada escena. La peça, escrita originàriament en castellà, juga amb el blingüisme de l'hora del pati de les escoles. I aquest "re-creo" ve a ser una manera de pojectar una imatge pròpia. En la infància, se suplanten als personatges que somnien ser. En aquesta escena, es delaten com allò que no van arribar a ser mai. Només qui somnia encara té alè de continuar.

Autor:
Manuel Veiga
Direcció:
Boris Rotenstein
Intèrprets:
Pepe Zapata, Xavier Ripoll, Andrea Montero
Escenografia:
Ivan Oset, Boris Rotenstein
Vestuari:
Romana Redlova
Composició musical:
Nino Rota
Sinopsi:

El Narcís, la Violeta i l'Amic anaven junts a l'escola. Han passat molts anys. Ara són adults i es retroben al pati de l'escola amb motiu d'una festa... Han crescut, però continuen necessitant els somnis. El vell pati escolar es rebel·la en aquesta comèdia com un espai obert i oníric, però el temps s'ha encarregat de castrar il·lusions i anhels. 

Crítica: Recreo

19/05/2013

El bullying revisitat des de l'edat adulta

per Jordi Bordes

Un treball meritori. Tornar al pati de la infància convida a una dolça nostàlgia. El viatge del protagonista, però, el porta a un passat fosc en el que ell mateix es va construir una cuirassa. Ara, fet i dret, se la descobreix. I s'hi refugia, de nou. Les interpretacions naveguen del realisme a la fantasia. És una passatge trist però que deixen un somriure de redempció als espectadors. Molt aconsellable pels que ja tenen edat d'anar a aniversaris de llicenciatures i recorden l'hora del pati on es barrejava el català amb el castellà.