Refraccions

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Sergio Matamala i Alícia Puertas
Escenografia:
Elisenda Pérez
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavier Gardés i Concha Milla
Vestuari:
Clra Peluffo
Caracterització:
Virginia Marqués
Vídeo:
Carles Muñoz
Producció:
Flyhard Produccions
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí

A causa de la refracció de la llum, als miratges veiem objectes que en realitat no hi són. Què passa quan descobreixes que a la teva vida succeeix el mateix, que res és en realitat on hauria de ser. Refracions va d’això, dels desitjos personals, de la incomunicació, dels somnis per aconseguir, de com continuar quan a la teva vida res és com t’havies imaginat. De com algú pot ser la persona decisiva en el teu canvi personal. I de com tot, sempre, depèn de com t’ho miris.

Crítica: Refraccions

25/11/2017

L’amor i la teoria de cordes

per Pep Barbany

Tres raons per anar a veure “Refraccions”…i una per fer altres plans


Raó numero 1

Fórmula Flyhard. Si a la proximitat i les històries amb personatges reconeixibles hi afegim una mescla que combina comèdia amb ciència, i us preguntem a quina sala podem veure l’obra, gairebé amb tota seguretat parlem de la Flyhard. I tot i que pel meu gust, Refraccions no arriba al nivell de Tortugues de Clàudia Cedó, el cert és que l’arrencada, amb uns originals títols de crèdit i enrevessades explicacions de com funciona la teoria de cordes, torna a enfrontar-nos amb una història que busca en la física l’explicació a allò que sembla inexplicable: l’amor. Per sort, Concha Milla (que debuta com a dramaturga després d’haver actuat en diverses obres de la Flyhard) acaba portant la història cap a un terreny en el qual se sent més còmode (la comèdia romàntica), i vist el resultat final, funciona!


Raó número 2

Per la complicitat dels actors. Evidentment no és la primera vegada que Sergio Matamala i Alícia Puertas, dos actors de la companyia Flyhard, i es nota. Un dels grans encerts de Refraccions és la tria dels protagonistes, que s’entenen perfectament a escena, i a qui et creus des del primer moment com a parella. No sabem si Concha Milla ha escrit l’obra pensant en ells, però no ens estranyaria. I la química funciona tant en els moments còmics, com en els moments d’angoixa. Còmodes en tot moment, ajuden a fer que la història, que ja de per si és propera i de fàcil connexió amb l’espectador, generi constants complicitats amb la platea: sentim que podríem ser nosaltres, que el que passa ens podria passar a nosaltres (o potser ja ens ha passat).


Raó número 3

Més enllà dels referents. És cert que Refraccions lluny d’amagar-se dels seus referents cinematogràfics (Woody Allen, per exemple), els exhibeix sense complexos. S’agraeix no voler reinventar la roda amb temes que hem vist tantes vegades. Però al mateix temps, sap tancar l’obra amb un final agredolç (realista?) que emociona i fuig dels estereotips, alhora que lliga amb el punt de partida inicial: les relacions es poden veure i viure des de molts prismes, i cal assumir aquesta complexitat, que és també la seva riquesa.


Raons per fer altres plans

Esteu cansats de la fórmula Flyahrd o de les comèdies romàntiques. Només en el cas que, com a espectadors habituals de la sala del carrer Alpens o si fugiu d’històries romàntiques, us recomanem que aneu a veure una altra cosa. Tampoc trobareu molta originalitat, si això és un factor molt decisiu en la vostra tria.

L'enllaç a Youtube no està disponible.