Refraccions

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Sergio Matamala i Alícia Puertas
Escenografia:
Elisenda Pérez
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavier Gardés i Concha Milla
Vestuari:
Clra Peluffo
Caracterització:
Virginia Marqués
Vídeo:
Carles Muñoz
Producció:
Flyhard Produccions
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí

A causa de la refracció de la llum, als miratges veiem objectes que en realitat no hi són. Què passa quan descobreixes que a la teva vida succeeix el mateix, que res és en realitat on hauria de ser. Refracions va d’això, dels desitjos personals, de la incomunicació, dels somnis per aconseguir, de com continuar quan a la teva vida res és com t’havies imaginat. De com algú pot ser la persona decisiva en el teu canvi personal. I de com tot, sempre, depèn de com t’ho miris.

Crítica: Refraccions

03/05/2017

Regals d'aniversari en bucle

per Jordi Bordes

És una obra de teatre que pretén fer una reflexió sobre la relació de parella. Sobre la quotidianeïtat, l'ensopiment, el refredament de l'amor. Prò, mes enllà, apunta altres causes de destruccions de parelles, com pot ser la incidècia dels sogres en el nucli familiar o la decisió de ser pares, o no. La peça planteja una mena de bucle, d'escenes que repeteixen un matí d'aniversari. De la il·lusió al desengany. En aquestes escenes, aparentment, reiteratives, es van incorporant melements dramatúrgics que va matisant la relacio de parella,k que va ensenyant els buits que s'estan produint que poden provocar la separació. En aquest bucle, però, hi ha una repetició dels recursos (com l´ús de la gravació de video,per exemple) que el fan poc engrescador per al públic. en canvi,si la solució té una sortida nova  atorga una alenada d'aire de sorpresa que li és molt beneficiosa a l'obra (com l'aparició de l'amic).  L'obra plantja la situació de rutina i adverteix dels perills de viure-hi. Però li falta trobar més mecanismes per trencar-la en el plantejament escènic. 

El tema i el to troba moltes afinitats amb les altres produccions de la Flyhard,amb la novetat que aquesta vegada no es recolzen en moment paranormals o d'una tensio dram+atica tant terrible com hilarant. El riure é smés pausat. El patetisme dels personatges molt més reconeixible. És fàcil identificar-se amb els protagonistes i confiar que la relació podrà reconduir-se,com a mínim, en una tendra amistat. 

L'enllaç a Youtube no està disponible.