Relato de un náufrago

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Emilio Gutiérrez Caba, Àngel Llàcer
Dramatúrgia:
Marc Montserrat - Drukker
Direcció:
Marc Montserrat - Drukker
Producció:
Teatre Lliure, Bitò Produccions
Ajudantia de direcció:
Lucy Lummis
Vestuari:
María Araujo
Escenografia:
Jon Berrondo
Il·luminació:
Albert Faura (a.a.i.)
So:
Francisco Grande
Autoria:
Joan Font
Companyia:
LaPùblica /Lali Álvarez Garriga
Sinopsi:

"Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre". Aquest és el llarguíssim títol complet d’una de les històries veritables més corprenedores que he llegit mai.

Va ser escrita el 1955 per un jove reporter del diari El Espectador de Bogotà anomenat Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, és el que em va fer pensar que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic.

Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura. I si són l’Emilio Gutiérrez Caba i l’Àngel Llàcer els qui ens l’expliquen... sóc jo qui es queda sense paraules.
Marc Montserrat-Drukker

Crítica: Relato de un náufrago

07/11/2016

Llàcer a l'aigua!

per Andreu Sotorra

T'agafen ganes de cridar, enmig de la representació: «Home a l'aigua!» I amb això no vull desvelar res del que els espectadors veuran i com ho veuran en l'adaptació d'aquest testimoni periodístic de Gabriel García Márquez (Aracataca, Colòmbia, 1927 - Ciutat de Mèxic, Mèxic, 2014), que a partir d'un naufragi que el 1955 va patir el destructor A.R.C. Caldas, on van perdre la vida vuit tripulants i només se'n va salvar un, Luis Alejandro Velasco. (...)

L'adaptació teatral del relat parteix de la publicació literària que se'n va fer a la dècada dels anys setanta en una Barcelona encara sota el franquisme i amb el boom de la literatura hispanoamericana que va liderar l'agència Carmen Balcells. Un neó de la sala Bocaccio introdueix l'època i els personatges, que es qüestionen qui és el veritable autor d'un fet real: ¿l'escriptor o el testimoni?

Però el principal atractiu del muntatge és la recreació del naufragi, les peripècies dels deu dies del nàufrag a l'alta mar, les seves breus intervencions publicitàries amb l'explotació de la desgràcia viscuda i algunes pessigades d'humor amb incorporació d'una banda sonora de tangos que treuen ferro a la dramàtica situació.

El muntatge destaca també per la combinació d'elements de l'època com els espais radiofònics i la publicitat, a més dels primers anuncis en blanc negre que es projecten, però sobretot per una treballada i suggerent il·luminació d'Albert Faura que completa el joc amb l'enginyosa peça escenogràfica de la taula multiús de Jon Berrondo. Glups...! Glups...! (...)