Río de Luna

informació obra


Companyia:
Da.te Danza
Autoria:
Omar Meza
Direcció:
Omar Meza
Dramatúrgia:
Carlos Herans
Intèrprets:
Iván Montardit, Rosa María herrador
Coreografia:
Celia Sako
Composició musical:
Jesús Fernández, José Perelló
Producció:
Sala Miguel Hernández de Sabadell, Da.te Danza
Sinopsi:

El que neix dalt de l'escenari neix, gateja, es posa dempeus i fa les primeres passes cap al descobriment de la vida i la natura, en un joc que nens i adults reconeixeran amb facilitat.

Crítica: Río de Luna

19/10/2013

Poesia visual per a tots

per Josep Maria Viaplana

Com a part final dels Encuentors Te Veo en Danza que del 26 al 28 de gener de 2012 es varen celebrar a Barcelona, dissabte 28 pel matí es van fer un parell de passis de l'espectacle Río de Luna, de la companyia Da.Te. Danza de Granada, que des de 1999 fa espectacles de força creativitat per a joves espectadors, al front de la qual es troba el seu director i ànima, el mexicà Omar Meza.
Vaig conèixer el seu treball en el context del FETEN de l'any 2000, amb l'espectacle 'Un caballo en el cielo' i des d'aleshores he estat un gran admirador del seu treball.
Dissabte a les 11, doncs, varem entrar a la sala i al començar, els dos ballarins, en un perfecte català (ell d'aquí, ella andorrana) van adreçar-se al públic per a fer-los saber què anaven a veure.
Val a dir que l'espectacle és assequible, plàsticament molt reeixit, i si alguna cosa va tenir que em va agradar, és que no va renunciar en cap moment a que el vehicle de transmissió artística fos la dansa, entesa com el moviment de cossos en sintonia amb uns sons (generalment música), i interpretada amb gran bellesa estètica. Vaja, BALLAR.
Segur que els entesos poden contradir-me, però fins ara més o menys és això el que jo he entés per dansa, per molt contemporània que aquesta es faci dir.
Què més us puc dir de l'espectacle? Durant més de 45 minuts, els intèrprets ens fan veure uns éssers, que ben podrien ser infants, jugant entre ells i amb els elements físics que es van trobant, composant moments de gran bellesa. És a partir del moment en què (visca la senzillesa!), amb un plàstic representen un infant dins de l'úter maternal, que ambdós semblen (això vaig interpretar) mostrar-nos el naixement a la vida i als sentits, al joc, a la relació amb els objectes i les sensacions que un té quan és infant, i tot és nou per a ell.
Un espectacle recomanat per a petitons, i per a grans inquiets i sensibles.