Romeu i Julieta. Joëlle Bouvier

informació obra



Composició musical:
Serguei Prokófiev
Escenografia:
Rémi Nicolas, Jacqueline Bosson
Vestuari:
Philippe Combeau, Joëlle Bouvier
Il·luminació:
Rémi Nicolas
Direcció Musical:
Manuel Coves
Interpretació musical:
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Intèrprets:
Le Ballet du Grand Théâtre de Genève
Companyia:
Le Ballet du Grand Théâtre de Genève, Sargantana
Direcció:
Jordi Pérez
Sinopsi:

La tragèdia de Romeu i Julieta, immortalitzada per Shakespeare, uneix amor impossible, violència i mort. El 1938 Prokófiev en va presentar a Brno la seva versió en un ballet considerat, en aquell temps, impossible de ballar per la seva complexitat rítmica. Amb el temps, Romeu i Julieta s’ha convertit en el ballet més representat del compositor i en la versió musicalment més famosa sobre la tragèdia shakespeariana.

Prokófiev va ser del a la dualitat lirisme-violència que emana de la peça teatral, i així l’han traduït desenes de coreografies. Arriba al Liceu la de Joëlle Bouvier per a la companyia del Grand Théâtre de Ginebra, a mig camí entre tradició i modernitat. Estrenada amb gran èxit el 2009 i amb orquestra en directe, l’espectacle ens situa en un marc intemporal en el qual l’anunci de la mort dels amants a l’inici de l’espectacle dóna motiu a un relat d’una bellesa immarcescible.

Crítica: Romeu i Julieta. Joëlle Bouvier

02/11/2017

Un drama minimalista

per Montse Otzet

El director del Ballet du Grand Théâtre de Genève va tenir l’encert, l’any 2009,  d’encarregar-li a Joëlle Bouvier una producció sobre una de les obres clàssiques de la literatura universal que parlen de l’amor i l’odi: Romeu i Julieta de Shakespeare.

Joëlle Bouvier és un dels noms més rellevants de la dansa contemporània francesa dels anys 80 i fundadora, juny al coreògraf Régis Obadia, del grup L’Esquisse, companyia que un cop dissolta va convertir Bouvier en una reputada coreògrafa freelance.

Per la seva versió, la coreògrafa suïssa ha escollit una edició més curta que va fer el mateix Prokófiev dels fragments importants del seu ballet original. Aquesta selecció ja juga a favor de l’espectacle que queda reduït a una hora i vint minuts i que posa el focus únicament en els quatre  personatges principals, alhora que alleugereix moments de narració dramàtica.

Romeu, Julieta, Teobaldo, Mercutio condueixen tota l’acció en un muntatge d’estètica minimalista en el qual convergeixen una puresa de línies tant corporals com escenogràfiques i una il·luminació tènue que no s’exalta ni en els moments més dramàtics.  L’estètica escenogràfica consta en una gran rampa que es desarticula depenent el moment, i en un vestuari de línies simples i quasi absent de color. Aquest ambient minimalista, despullat de referències d’època, fa que el Romeu i Julieta de Bouvier sigui atemporal, fet que convida a reflexionar que la tragèdia d’amor i odi continua vigent en els nostres temps.

La coreògrafa ha sabut incorporar al moviment clàssic de base dels ballarins del Ballet de Genève l’estil de dansa contemporània que va desenvolupar en el seu grup L’Esquisse. Aquesta fusió de gestualitat, plena de torsions, de flexions profundes, d’articulacions impossibles de braços i cames, de moviments en càmera lenta, de lliscaments i enlairaments que deixen sense alè, dóna com resultat una peça nítida i vital que tant sap sortejar moments de narració plana com exalçar accions puntals del drama.

Setze excel·lents ballarins donen la rèplica als quatre protagonistes principals i executen moments de grup que fa pujar el termòstat de l’obra. Per la seva part Armando González i Geoffrey Van Dyck resulten convincents en els rols de Teobaldo i Mercutio, respectivament, mentre que Nahuel Vega construeix un Romeu amb matisos dramàtics. Però si algú s’emporta la més gran admiració es Sara Shigenari per la interpretació magistral que fa de Julieta, d’una adolescent que ofereix un ventall d’estats emocionals que fan que el seu cos i cor bombegen acceleradament.

Un plus afegit va ser la presència de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu tocant en directe sota la direcció musical de Manuel Coves.