El director del Ballet du Grand Théâtre de
Genève va tenir l’encert, l’any 2009, d’encarregar-li
a Joëlle Bouvier una producció sobre una de les obres clàssiques de la
literatura universal que parlen de l’amor i l’odi: Romeu i Julieta de Shakespeare.
Joëlle Bouvier és un dels noms més rellevants
de la dansa contemporània francesa dels anys 80 i fundadora, juny al coreògraf
Régis Obadia, del grup L’Esquisse, companyia
que un cop dissolta va convertir Bouvier en una reputada coreògrafa freelance.
Per la seva versió, la coreògrafa suïssa ha
escollit una edició més curta que va fer el mateix Prokófiev dels fragments
importants del seu ballet original. Aquesta selecció ja juga a favor de l’espectacle
que queda reduït a una hora i vint minuts i que posa el focus únicament en els quatre
personatges principals, alhora que
alleugereix moments de narració dramàtica.
Romeu, Julieta, Teobaldo, Mercutio condueixen
tota l’acció en un muntatge d’estètica minimalista en el qual convergeixen una
puresa de línies tant corporals com escenogràfiques i una il·luminació tènue
que no s’exalta ni en els moments més dramàtics. L’estètica escenogràfica consta en una gran
rampa que es desarticula depenent el moment, i en un vestuari de línies simples
i quasi absent de color. Aquest ambient minimalista, despullat de referències d’època,
fa que el Romeu i Julieta de Bouvier
sigui atemporal, fet que convida a reflexionar que la tragèdia d’amor i odi continua
vigent en els nostres temps.
La coreògrafa ha sabut incorporar al moviment
clàssic de base dels ballarins del Ballet de Genève l’estil de dansa contemporània
que va desenvolupar en el seu grup L’Esquisse. Aquesta fusió de gestualitat,
plena de torsions, de flexions profundes, d’articulacions impossibles de braços
i cames, de moviments en càmera lenta, de lliscaments i enlairaments que deixen
sense alè, dóna com resultat una peça nítida i vital que tant sap sortejar
moments de narració plana com exalçar accions puntals del drama.
Setze excel·lents ballarins donen la rèplica
als quatre protagonistes principals i executen moments de grup que fa pujar el termòstat
de l’obra. Per la seva part Armando González i Geoffrey Van Dyck resulten
convincents en els rols de Teobaldo i Mercutio, respectivament, mentre que
Nahuel Vega construeix un Romeu amb matisos dramàtics. Però si algú s’emporta
la més gran admiració es Sara Shigenari per la interpretació magistral que fa
de Julieta, d’una adolescent que ofereix un ventall d’estats emocionals que fan
que el seu cos i cor bombegen acceleradament.
Un plus afegit va ser la presència de l’Orquestra
Simfònica del Gran Teatre del Liceu tocant en directe sota la direcció musical
de Manuel Coves.
