Gran treball de Carme Sansa, una de les millors actrius veteranes de l´escena catalana encara en plena i brillant activitat. Ella personifica a Rose, una dona jueva de 80 anys, que ja viscut les penúries del seu naixement a una petita i pobre població rural de l´actual Ucraïna. L’èxode amb la seva família buscant sobreviure, fugint de les invasions dels cosacs, desprès dels alemanys, finalment dels soviètics. La vivència al ghetto de Varsòvia. La vivència a bord del mític vaixell Exodus (1947), camí de la terra promesa. L´arribada a la naixent Israel i de nou la forçada marxa fins que al final ja adulta arriba a Estats Units. Els records d´infantesa estan nuvolats, amb dificultat per esbrinar exactament que es veritat o que es ficció, influenciada per les pel·lícules El violinista sota la teulada (1971) i Exodus (1960), protagonitzada per Paul Newman, vistes ja en etapa juvenil i adulta. La Rose no amaga la seva activa vida amorosa, el seu progressiu eclecticisme pel que fa a la religió (i si Déu es sols una idea, senzillament no existeix), i a les ideologies (judaisme, sionisme i tots els ismes). En aquests moments, al final de la seva vida, lúcida i activa, es la propietària d´un hotel d´èxit a Miami (el Rose Rose), que va crea amb el seu marit, ja difunt. Té tres fills repartits pel món, un d´ells a Israel, que parlen hebreu (que s´ha fet de l´Ídix que parlaven els pares-avis?) i li retreuen el seu escepticisme i la seva forma de pensar sempre rebel contra els convencionalismes i les ideologies.
La Rose, que si defensa les tradicions, està complint el ritual del Shivà, asseguda en un banc de casa seva, per un període de set dies, i amb el pensament homenatjant a una persona amb tanta vida pel davant i recentment assassinada. No desvetllarem qui era i qui va ser la persona que la va asessinar.
Un dramaturg trencador
Martin Sherman (Philadelphia, 1938), es un reconegut escriptor-guionista i dramaturg que ha estat premiat en diversos premis BAFTA. Es especialment conegut per ser l´autor Bent, on tocava el tema de l´holocaust homosexual en ple nazisme (Estrenada a Broadway el 1979,i protagonitzada per Richard Gere i a Catalunya el 1982, al Teatre Regina dirigit per Iago Pericot i protagonitzat per Sergi Mateu). En cinema ha estat guionista entre d´altres de les pel.lícules Callas forever (Franco Zeffirelli, 2002) i l´excel.lent Mrs. Henderson presents (Stephan Frars, 2005) i obviamnet de la versió cinematogràfica de Bent (Stan Mathias, 1997, protagonitzada per Clifford Owen i co-produida per MIck Jagger, que es rserva també un destacat paper). El 1999, va estrenar el monòleg Rose, amb Olimpia Dukakis. Des de llavors ha estat un repte sols assequible per a grans actrius
Al calaix d´un director també trencador
Daniel Anglés (Barcelona, 1975), actor-cantant-director-coordinador teatral-director artístic del Teatre Condal i d´Onyric del grup Focus. Tenia aquesta obra al calaix dels projectes per fer, l´explosió del conflicte a l´Orient mitjà i el poder comptar amb una actriu del nivell de Carme Sansa el va decidir a posar-la amb escena i produir-la (El Musical més Petit, la companyia que va crear el 1996). Dirigeix aquest muntatge amb gran sobrietat, encapçalant l´actriu protagonista dins un cub obert i com a paret de fons una gran tela que anirà adquirint diferents canvis cromàtics a to amb els temes que va tocant el monòleg. www.danielangles.com
Una gran dama del teatre
Carme Sansa (Barcelona, 22 de febrer de 1943), es sens dubte una de las grans, grans, actrius de la nostra escena, amb una llarga fructífera, variada i envejable trajectòria i a nivell personal una persona noble i coherent, fidel i lluitadora sempre per les seves conviccions. Es va formar a l´Escola d´Art Dramàtic Adrià Gual i va protagonitzar els històrics muntatges del gran director Ricard Salvat (Ronda de mort a Sinera i La primera història d´Esther (Espriu-1965), Aquesta nit improvisem (Pirandello-1967), Mort de dama (Llorenç Villalonga-1970). El 1976, va participar en una opera-rock pionera, en la que es va donar a conèixer Joan Vives, director d´orquestra del Mar i Cel, va ser al Teatre Romea, Granja animal, basada en el text de George Orwell.
Mai ha deixat de treballar dirigida entre d´altres per Xavier Albertí, Josep Anton Codina, Josep Maria Mestres, Carme Portacelli, Lourdes Barba, Joan Castells, Calixto Bieito, Tamzin Townsed (El diari d´Ana Frank-1994)..
Mostrant la seva ductilitat interpretativa va participar de forma protagonista, com actriu i cantant, als històrics espectacles de la mítica Cova del Drac (1966) i ha treballat en nombroses comèdies. L´any 2018, centenari del naixement de la Maria Aurèlia Capmany, amb l´actor i musica Jaume Mallofré va fer l´espectacle, Carme Sansa diu i canta Maria Aurelia Capmany. v
Amant d´afrontar i superar els reptes, abans d´estar tota l´obra asseguda a Rose, va ser la protagonista única de Dies feliços de Beckett, on estava enterrada a l´escenari i sols sobresortia una part del cos (Nou Teatre Tantarantana, 2003), el monòleg Vosté ja m´entendrà de Claude Magris on està inmòbil al llarg de tota la representació il·luminada parcialment sols per un focus (Nou Tantarantana, 2011) i Isabel cinc hores (monòleg escrit per Toni Strubel, estrenat el 2019, que segueix representant en gira).
Recentment l´hem pogut veure amb els dos espectacles conjunts amb en Joan Isaac estrenats al BARNASANTS, Els set pecats capítals (2021) i Que li hem fet a aquest planeta (2024).
A televisió, destaquen entre molts programes, El doctor Caparròs amb Joan Capri (1997), Amor meu(1981), amb Joan Pera; i Dones d´aigua (on compartia protagonisme amb Carme Elías i Silvia Marsó-TV3-1997) i en data més recent, la sèrie Nit i dia (2016) i Pau, la força d´un silenci (2017), dirigides per Manuel Huerga i Vilafranca, dirigida per Lluis Maria Guell (2018) i Benvinguts a la família (2018-2019), creador i autor Pau Freixes..
Al cinema recentment l´hem vist recentment en una breu aparició a la pel·lícula El 47 (2024).
Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2004) i amb el Sebastià Gasch per la entre altres, seva aportació al Music-hall català (1978), Margarida Xirgu (1991), premis de la critica teatral (1994, 1996 i 1998), premi Nacional de Teatre (2012, pel monòleg, Vostè ja ho entendrà)
La Carme Sansa activista
Sempre sensible als problemes socials i humanitaris, la Carme Sansa ha mantingut un compromís militant amb tots aquells moviments en pro de la Pau, de la democràcia, del diàleg com a via per solucionar els conflictes, la defensa dels valors humanitaris i en contra de les injustícies socials, així com en defensa de la llengua catalana. Des de fa cinc anys, col.labora activament en la campanya No em canviïs la Llengua. Aquest dijous 10 d´octubre al bar del Teatre de Salt, conjuntament amb Mathew Treee, Rosario Palomino i Toni Albà, presentaran el llibre, No en em canviïs de Llengua, aventures i desventures dels catalanoparlants nascuts a l´estranger (Nexum edicions).
“El ser humà no estarà civilitzat fins que ja no fabriqui armes”
La Pau que va poder ser possible.
Als acords de Camp David (1977), Menajem Beguin (1913-1992) i Mohamed Anwar Al Sadat (1918-1981), presidents respectivament d´Israel i Egipte, ambdós d´origen militar, van signar la Pau. Desprès de sagnants guerres (La guerra dels sis dies-1967, Yom Kipur-1973). Egipte va reconèixer Israel i va recuperar el Sinai. Des de llavors Egipte i Israel s´han respectat mútuament i han viscut en Pau. El president d´Egipte Al Sadat va ser asessinat el 1981, en un intent de cop d´estat per militars islamistes. El cop no va progressar van ser condemnats i Egipte va seguir sent un estat democràtic. Beguin va deixar la política el 1983 i es va retirar, profundament deprimit per la invasió israeliana al Líban, fet al que es va oposar frontalment.
El president israelià Isaac Rabin (1922-1995) i el Rei Hussein de Jordània (1922-1995), el 1994, van signar la Pau i des de llavors Jordània i Israel han viscut en Pau i respecte mutu. El 1995, un fanàtic ultraortodoxa va matar en un atemptat a Rabin.
Yasser Arafat (1929-2004), persona culta i líder carismàtic, president de l´Organització per la Lliberació de Palestina, va lluitar sempre pels acords i amb Shimon Peres (1923-2016), polític-escriptor i poeta, primer ministre israelià i amb Isaac Rabin, van avançar, malgrat tots els problemes en la ecerca d´acords.
Ara Israel està en mans de l´ultradeta més radical i la franja de Gaza estava sotmesa a la dictadura fanàtica de Hamas, com la comunitat chií al Líban, sota la dictadura fanàtica d´Hizbullah, estimulada des d´Iran pel règim dictatorial dels Ayatoles.
El que menys els importa a uns i altres es la població civil. Les guerres resulten molt, molt, rendibles per les elits i els fabricants d´armes.
¿Què pretenia Hamas al perpetrar l´injustificable massacre del / d´octubre del 2023, amb més 1200 persones assasinades-centenars de ferits-260 segrestats de forma indiscriminada, civils, famílies, nens, dones, homes, entrant a foc als kibutz i a l´esplanada on es celebrava un concert?
Quan Arafat va saber de l´atemptat del 11-S, es va mostrar horroritzat i ho va condemnar immediatament.
El líder d´Hezbollà, Hasan Nasala, recentment abatut per l´exercit israelià, en saber la matança que va perpetrà Hamas el 7 d´octubre, es va complaure i inclús va dir que trobava original l´atac.
Son desenes de milers les persones, palestins i israelians, no fanatitzats, que han lluitat i lluiten calladament per aconseguir una coexistència i en alguns casos convivència pacífica. Reprimits i empresonats pel regim ultraortodoxa a Israel, torturats i assassinats pel regim dictatorial de Hamas a la franja de Gaza. Son centenars de milers de persones a Gaza que lluiten per sobreviure a un extermini sistemàtic, injustificable.
Text : ferranbaile@gmail.com
