Safari Pitarra

Teatre

informació obra


Autoria:
Serafí Pitarra
Dramatúrgia:
Jordi Oriol, Josep Pedrals
Intèrprets:
Nao Albet, Marcel Borràs, Paulia Malia, Carles Pedragosa, Aína Sánchez, Lluís Soler
Direcció:
Jordi Oriol
Escenografia:
Joan Galí
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Àlex Aviñoa
Composició musical:
Carles Pedragosa
So:
Roc Mateu
Ajudantia de direcció:
Marc Permanyer
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).

Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils. Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.

Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.

Crítica: Safari Pitarra

12/06/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Sàtira, paròdia, humor, crítica, estripada i exercici de treball actoral meritori si tenim en compte que els ingredients de l'espectacle 'Safari Pitarra' —atenció al títol!, no pas "Serafí", com diu el nom de fonts del popular pseudònim de Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895)— beuen de les fonts tant del teatre clàssic com dels diversos calaixons dels espectacles parateatrals: màgia, clown, música, rima, prosa, efectes lumínics, titelles, moviment i participació col·lectiva dels espectadors (que ningú no s'espanti, però, perquè no arriba la participació al riu).

No sé si els nostres avantpassats espectadors de la segona meitat del segle XIX assidus de les obres pitarresques de l'època s'ho passaven tan bé com s'ho poden passar ara els espectadors "de bona voluntat i predisposició escènica" amb el muntatge actual que tanca l'Operació Pitarra, operació que ha impulsat la primera direcció artística de Xavier Albertí davant del TNC, i que fa una lectura del que pretenia Pitarra i que la reinterpreta posada al dia amb l'agudesa del poeta i performer, Josep Pedrals, i de l'autor, actor i director teatral, Jordi Oriol, els dos, barcelonins del 1979. (...)