Safari Pitarra

Teatre

informació obra


Autoria:
Serafí Pitarra
Dramatúrgia:
Jordi Oriol, Josep Pedrals
Intèrprets:
Nao Albet, Marcel Borràs, Paulia Malia, Carles Pedragosa, Aína Sánchez, Lluís Soler
Direcció:
Jordi Oriol
Escenografia:
Joan Galí
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Àlex Aviñoa
Composició musical:
Carles Pedragosa
So:
Roc Mateu
Ajudantia de direcció:
Marc Permanyer
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).

Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils. Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.

Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.

Crítica: Safari Pitarra

15/06/2014

Un Pitarra del segle XXI

per Iolanda G. Madariaga

Heterogeni, satíric, popular, iconoclasta... tots aquests adjectius escauen al gran Frederic Soler/Serafí Pitarra (1839-1895). Aquí i ara, caldria afegir-hi el de "políticament incorrecte" que en temps de la construcció del catalanisme polític no tenia cap sentit. Són també els adjectius escaients per descriure aquest "Safari Pitarra" que es proposa homenatjar la figura del "pare del teatre català" creant un espectacle actual  a la manera de Pitarra. En aquest sentit, el Safari és un espectacle força reeixit: una sàtira de la realitat político-cultural més immediata abocada pel broc gros, grollerament escatològica però de punteria precisa. Pitarra surt del seu somni de pedra i de latrina de vianants i de coloms al capdavall de la Rambla, per ser homenatjat amb un Premi honorífic com a fundador del teatre català. Lluís Soler dona veu i figura  a aquest  "esperit" del passat, dotant-lo també de la gràcia i la ironia precises. La comèdia recupera l'essencial de les gatades (nom que donava l'autor a les seves peces satíriques breus) o els seus singlots poètics i es presenta com una successió d'esquetxos, en continus flashbacks del trànsit dels personatges des del "desvetllament de l'heroi" fins a la rebuda del premi; amb alguna incursió al passat històric de l'homenatjat. Una comèdia dels disbarats que serveix a Jordi Oriol i a Josep Pedrals per fer un repàs a la realitat teatral d'ara, dels seus mites, llegendes i llocs comuns, en el català que es parla ara i amb algunes impostures de lletraferits. De retruc, en surt retratada la política cultural i denunciada una bona part de la classe política. Hi han gags molt brillants i situacions delirants que conviden a riure sense complexos -un exercici de "normalitat" cultural que en el nostre entorn socio-polític no és massa freqüent- tot i que els gags es reiteren sense mesura i les situacions s'allargassen innecessàriament. D'altra banda, l'elenc és un magnífic conjunt d'individualitats amb una bona pila de recursos interpretatius i moltes ganes de passar-s'ho bé a sobre de l'escenari. Caldria que Jordi Oriol ajustés els tempos i llimés alguns aspectes per donar una dimensió més rellevant a aquest tomb per l'imaginari de l'encara  poc conegut Frederic Soler, Pitarra.