Rinaldo, el titella més conegut de La Puntual, viatja en el temps per explicar-nos la cèlebre llegenda del valent cavaller Sant Jordi i de com va salvar a la princesa del seu destí de ser cruspida per un drac gegant. De la seva narració coneixerem a nombrosos personatges que van estar presents en el desenvolupament d’aquesta història, plena d’emocions, sorpreses, humor i acció.
Adaptació de la coneguda llegenda de Sant Jordi estrenada amb marionetes l’any 1978 per la històrica companyia La Fanfarra.
La Companyia La Puntual torna a representar, l´original i molt divertida versió de la clàssica llegenda, Sant Jordi, la Princesa i el Drac. Va ser estrenada pel veterà titellaire Eugenio Navarro, creador i anima principal de la sala i ara la representa el seu fill Néstor Navarro, ja que l´Eugenio marxa en les pròximes hores a Israel, per participar de l´important Festival Internacional de Haifa.
El popular titella Rinaldo, el polifacètic titella emblemàtic de l´Eugenio, que s´ha transformat en una mena de mestre de cerimònies de la sala, interpreta en aquesta ocasió tot viatjant pel túnel del temps, al majordom d´un castell medieval situat a La Garrotxa. Rinaldo és un majordom tot terreny al que li toca fins i tot fe de llavadora de la Reina que esta al punt just de parir i…com el Rei no hi és…. Neix una bonica nena a la que la fada Farigola promet protegir, però a la que la bruixa Granota li fa una maledicció..”quan tingui 20 anys será cruspida per un drac”. Assabentat el pare, el Rei, per protegir-la en arribar a l´edat la tanca a la torre més alta del Castell i al pobre Rinaldo li toca fer de vigilant, però la bruixa Granota li fa prendre un beuratge que el deixa profundament adormit, facilitant l´alliberament de la princesa. Una vegada perduda al bosc serà pressa fàcil del drac…..sols que com el sèptim de cavalleria (trompeta inclosa), el cavaller Sant Jordi la salva en el darrer moment i….. bé no direm el final del final que està explicat amb diverses imatges il.lustrades com si d´una pel.lícula es tractes. També cal fer menció d´altres personatges que enriqueixen la trama, com el joglar camallarg Soliman i l´home al que el drac li va tallar el cap i va camí de la seva natal Cardedeu per que li tornin a enganxar damunt les espatlles.
Un espectacle fresc, ric de gags, de senzills i efectius efectes especials (bombolles de sabó, fum) i de aclucades d´ull pels pares. Titelles de taula manipulats a la vista per un sol titellaire.
Una delícia molt indicada pels més petits, hi havia forces nens de 2-3 anys, però també pels més grandets 4-5 i 6 i pels pares i mares, que també s´ho passen molt bé.
Un espectacle històric i mutant com els millors clàssics
De fet aquest espectacle té el seu origen en l´espectacle La llegenda de Sant Jordi que el 1978 va estrenar la pionera companyia La Fanfarra, la primera que va portar els titelles a la plaça del Pí desprès de la dictadura. L´Eugenio era un dels tres components d´aquesta històrica companyia, junt la Mariona Masgrau, que ens va deixar prematurament, i en Toni Rumbau autor dels textos i aquests divertits i ben rimats versos. Des de llavors quasi no s´ha deixat de representar evolucionant en diverses versions i amb diverses tècniques (titella de fil, titella de guà, ombres xineses, titelles de taula, tècniques combinades). La versió actual veu de l´estil (vers i prosa i enginyòs posat en solfa), però hi té forces afegits molt ben trobats de collita propia.
L´entranyable sala La Puntual
La Puntual s´auto presenta com la sala més petita de Barcelona, que no la és, però sí té els artistes més petits, els titelles. Va néixer l´any 2005, de la mà del titellaire Eugenio Navarro, co-fundador i un dels tres pilars de la històrica companyia La Fanfarra (1976-1990). Ara la co-dirigeix amb el seu fill en Nèstor Navarro Salvany (Barcelona, 1982), ja destacat titellaire i creador d´espectacles i amb companyia propia (A Babel en patinet, L´ombra d´en Pinotxo, Pipa el titella meravella). Ha estat hereva de l´històrica i ja desapareguda sala Teatre Malic (1984-2002), que era molt a prop al carrer Fussina, co-lindant amb l´actual Centre Cultural del Born.
text, ferranbaile@gmail.com