Sant Jordi, la princesa i el drac

Familiar

informació obra


Vestuari:
Agueda Miguel
Composició musical:
Marc Mas Talens
Il·luminació:
Ramon Llabrés
Escenografia:
Martí Doy, Ernesto Carratalà
Ajudantia de direcció:
Pere Bigas
Adaptació:
Eugenio Navarro
Direcció:
Eugenio Navarro, Felipe Cabezas
Intèrprets:
Eugenio Navarro (manipulació), Diversos artistes cada nit
Caracterització:
Jordina Salvany i Eugenio Navarro (titelles)
Sinopsi:

Rinaldo, el titella més conegut de La Puntual,  viatja en el temps per explicar-nos  la cèlebre llegenda del valent cavaller Sant Jordi i de com va salvar a la princesa del seu destí de ser cruspida per un drac gegant. De la seva narració coneixerem  a nombrosos personatges que van estar presents en el desenvolupament d’aquesta història,  plena d’emocions, sorpreses, humor i acció.  

Adaptació  de la coneguda llegenda de Sant Jordi estrenada amb marionetes l’any 1978 per la històrica  companyia La Fanfarra. 

Crítica: Sant Jordi, la princesa i el drac

28/04/2016

Una de les versions més veteranes...

per Josep Maria Viaplana

La setmana de Sant Jordi (millor dit, el cap de setmana) ens porta, com el Nadal els Pastorets o els Pessebres Vivents, la llegenda de Sant Jordi. Hi ha tantes versions com titellaires, companyies teatrals, escriptors i contacontes.

En aquest cas, assistim a la versió que als anys 80 va fer La Fanfarra, on aleshores el mateix Eugenio Navarro compartia feina amb Toni Rumbau i altres; era el moment d’un avançat al seu temps: el Teatre Malic.

Aquesta divertida versió, que ens remet també a històries com la de la Rapunzel, tancada a una torre per a evitar la maledicció del seu destí, compta amb reis i reines, la princesa protagonista, el criat encarnat pel Rinaldo, una bruixa dolenta, una fada bona, un joglar amb xanques (una mica sòmines, tot s’ha de dir) i com no, un valent cavaller de Sant Jordi, que aquí surt al final de la història per acomplir just el paper que li pertoca, i és matar al més dolent de tots: el drac, que amenaça la pobre (o no) princesa.

Tot en vers (un vers molt ben escrit i dit), tot en tècnica de titella de taula, amb senzills decorats que es giren. Manipulat i dit tot per l’Eugenio Navarro, que també s’encarregarà de la banda sonora, i que ens transporta, amb la seva innegable habilitat i experiència, als temps tota aquesta cort de personatges habitaven les nostres terres. I que ara habiten els nostres mites més atàvics. Una bona manera per als més petits de conèixer-los. És clar que, entre molts d’ells, la llegenda està tan clara que li van dient als titelles què han de fer i què ha de passar… coses dels clàssics

:-)


Trivial