Sant Pere el Farsant

Teatre | Musical

informació obra


Companyia:
Col·lectiu Pedant a missa i repicant
Sinopsi:

Un conte de Setmana Santa en quatre actes per quatre actrius i orquestrina

Bim! Bam! Sonen les campanes i anuncien la història d’en Pere, un jove anarquista que més que valent era temerari, més que cautelós era un covard, i més que un sant era un farsant. Un conte de Setmana Santa en forma de cantata, per a quatre actrius i orquestrina.

La nit després d’una operació policial, en Pere surt en un atac de fanfarroneria a alliberar tot solet els seus camarades detinguts o a deixar-hi la vida en l’intent. En el camí cap a la comissaria, borratxo i fora de sí, assaltat pels records del seu passat de militància triomfant i més sol que mai, es troba amb el càstig públic en mans de les autoritats d’un company de la seva organització. Enfront del cos sagnant del seu amic martiritzat, en Pere haurà de decidir si reconèixer-ho davant de tothom i córrer la mateixa sort que ell i els seus camarades, o bé, negar-ho i salvar la pell. Quan en Pere nega al seu amic, s’obren les portes de l’infern davant seu i en surten un darrere l’altre els actors d’una gran al·legoria que existeix per fer-li pagar el preu d’haver traït als seus amics. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Sant Pere el Farsant

16/02/2023

Anarquisme celestial

per Andreu Sotorra

No entreu pas a un espectacle / pensant-vos que és d'El Maldà. / És d'un col·lectiu de joves / que al Pi es volen enfilar. / I per fer-ho amb alegria / es llegeixen bé la Bíblia / i fan del peixater Pere el sant / un anarquista i farsant. / No en tenen prou amb la broma, / i es treuen música de gorra: / bateria, flauta, guitarra, tamboril... i una bona “mona”. / Fan taula llarga i rodona, / cançó d'autor i a cappella, / s'enfarinen bé la cara, / es planten rosa a la galta / i mocador vermell al coll. / Sindicat d'amics anàrquics, / fàbrica de traïdors a doll. / Trista història i molta farsa, / pitarrades a pleret; / en Pitarra s'estarrufa / damunt del seu pedestal. / Si fos negrer, el tombarien / però el salva no fer mal. / Els Pedant no van a Missa / però resen Repicant. / Són d'Espolla i gens Pirates / però ho volen ser de grans. / Malnascuts a ca la Beckett, / cineastes Filminjant, / es guanyen la Soldevila / i continuen creant. / Vet aquí quina és la història: / en diuen «Sant Pere el farsant». / Un conte no per a la canalla / sinó pels que estimen Massagran. / Tant els fa si no refilen / o si la veu estrafan. / El que volen és fer colla / amb els de la Ludwig Band. / Fan teatre de barraca / perquè són d'allò més sans. / S'encomanen als Pirates / perquè els del Maldà són molt sants. / Si no fos pels anarquistes / potser cantarien salms. / Prefereixen fer rondalles / com el Puf, aquell drac màgic / que vivia al fons del mar. / I com que aquell s'avorria / ells no volen badallar. / Ja treballen una peça / que es farà en ple carrer: / hi haurà un gos que canti i balli / i de tant mort de gana / es fara emperador. / És com els vells anarquistes, / que de Pere pescador, / acaben venent la barca per fer la revolució. / Beveu, beveu, compare! / que us podeu desmaiar. / Abans que ells es desmaïn / deixeu-los traguejar. / Jutgeu en Pere ara, / canteu la bumbabà, / poliu-vos la mistela / i abans que es faci el fosc / sortiu a saludar. / (...)