Sàpiens

informació obra



Intèrprets:
Enric Cambray, Mireia Portas, Marta Bayarri
Ajudant de direcció:
Antonio Calvo
So:
Jordi Bonet, Xavi Gardés
Il·luminació:
Kiko Planas, Kiku Planas
Escenografia:
Sergi Corbera, Laura Clos
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
Flyhard Produccions S.L.
Sinopsi:

Ell és en Valentí Puig, el Conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats. Ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d'en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar. Però... la Marga ha arribat per quedar-se. De la manera més absurda. De la manera més eficient. Legalment. Per capgirar-ho tot.

Crítica: Sàpiens

16/01/2018

Obsessiu apocalipsi, jugat amb ritme i comicitat

per Jordi Bordes

Roc Esquius i Sergi Belbel segellen una parella que depararà més sospreses a escena. De moment, aquest Sàpiens juga còmicament amb un concepte molt dramàtic: Entendre que hi haurà un dia que l'Homo Sapiens Sapiens no serà l'amo del Planeta. Uns éssers superiors (com aquells llangardaxios de la sèrie disfressats d'humans) aniran  llimant el Poder, i arraconant l'espècie superada. Potser ho vulguin fer de bones maneres i amb la millor de les intencions, però la sensació d'amenaça i fragilitat dels que van ser els reis de la civilització podria desembocar en un nou cataclisme. És un conflicre de taula d'escriptorsi que pot recordar als  mecanismes d'El crèdit, tot i que passant a la pantalla d'una ciència ficció lúdica (que tant jugava Jordi Casanovas en les seves primeres peces sobre els videojocs: Wolfenstein, Tetris, City/ Simcity).

El nou conseller de Salut haurà de batallar una pugna que no vol plantejar-se. És constant la seva revisió de pensaments per comprovar si ha estat manipulat com als altres, o no. Manté una romàntica pugna contra una nova civilització que, des del bon rotllo, pretén canviar molts aspectes de la política mundial i del dia a dia. Si Enric Cambray fa quatre dies era un home primari a Alpenstock (i atractiu com un mascle per a l'ensopida dona del funcionari austríac) ara li toca batallar com un Conseller que es veu usurpat de la seva capacitat de convèncer a través de la raó i dels sentiments. Mireia Portas és aquesta dona, aparentment eixalabrada, amb un vestit entre informal i excèntric i uniforme futurista, que entra al despatx del conseller i li mira de resoldre la vida. L'actriu conté molt la seva vis còmica, tot i que carrega el personatge d'una gesticulació petita i intensa, que ajuda a entendre què pensa, que sap que pensa l'altre i com rebatre-ho tot sense creuar ni una paraula. Un altre moment brillant interpretatiu és el de la resistència dels Sàpiens en què només dos actors són capaços de construir les actituds d'una assemblea, des del més maquinador al més taujà. I sempre amb el ridícul com a moneda compartida. Són breus  moments que evoquen a aquell Non Solum de Sergi López.

Sàpiens és, certament, un producte Flyhard perquè juga la comicitat i el món fantàstic, similar al de L'última nit del Món, que s'inspirava en la sèrie La dimensió desconeguda. Hi ha un joc constant amb la memòria i la seva pèrdua com un dels mecanismes per desactivar l'amenaça. En aquest sentit, li aniria molt bé el Ciència ficció dels Amics de les Arts. El treball dels actors i la subtilitat amb l'espai sonor (que dóna la informació en la seva justa mesura, cançoneta de Frozen inclosa) i d'una il·luminació feta amb bisturí i amb una mena d'antena parabòlica que irradia  quan es produeix el poder sobrenatural. Segur que fan llarga gira però, si es pot anar a la Flyhard, on cada llum té el seu punt exacte, disfrutaran a l'extrem d'un treball acuradíssim, imaginatiu i fet amb els recursos mínims.