El Conde de Torrefiel convida l’espectador a un exercici escènic per a una sola persona. L’individu que entra en aquest bosc simbòlic, que s’assembla molt a l’artifici del teatre, ocupa el rol d’intèrpret i el de públic consecutivament. Hi haurà moments per mirar en silenci i d’altres per a una coreografia de moviments. Mirar i actuar, les dues accions bàsiques de l’acte teatral. Una reflexió sobre la convenció teatral i sobre com entenem la realitat. Una de les companyies catalanes més inclassificables, trencadores i amb més projecció internacional ofereix un experiment sobre el desig de mirar aquells mons artificials que hem creat.
«Un home camina per un espai buit mentre un altre l’observa, i això és tot el que es necessita per realitzar un acte teatral». Així començava el referencial assaig de Peter Brook ‘El espacio vacío’, una recerca de l’essència escènica que sembla haver seduïtEl Conde de Torrefiel, companyia inquieta i últimament ben exportada. Durant el cap de setmana van presentar al festival Temporada Alta de Girona‘Se respira en el jardín como en un bosque’,una peça per a un únic espectador que havia d’adoptar primer el paper d’intèrpret i més tard el de públic...
(Llegeix la crítica sencera al mitjà)