Serenata para un país sin serenos

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Lola López i Àngel Figols
Interpretació musical:
Teresa Alamá (violoncel)
Composició musical:
Jesús Salvador Chapi i José Alamá Gil
Escenografia:
Damián Gonçalves
Il·luminació:
Damián Gonçalves
Vestuari:
Josán Carbonell
Caracterització:
Josán Carbonell
Ajudantia de direcció:
Víctor Sánchez Rodríguez
Producció:
Paula Esquembre
Dramatúrgia:
Genoveva Pellicer
Adaptació:
Genoveva Pellicer
Sinopsi:

En el funeral del president de l'equip de primera divisió, el Ràpid Sport Club, mort d'una manera violenta després de la pallissa d'uns desconeguts, la seva segona esposa i el fill del seu primer matrimoni reben, en una de les estades VIP de l'estadi, les visites de diferents persones relacionades amb el difunt. Allà acudeixen, entre altres: l'EXPRESIDENT de l'equip, el major rival en vida del difunt; la SECRETÀRIA del mort, que sofreix d'una espècie de bogeria lúcida; un home major, antic amic del president i que va ser l'últim SERÈ que va tenir la ciutat. L'última aparició serà la de l'ESPECTRE del propi president. 

Vint anys de la Companyia La Hongaresa de Teatre.

Crítica: Serenata para un país sin serenos

28/01/2015

Remarcable reflexió humana sobre les conseqüències morals de la nostra època.

per Manuel Pérez i Muñoz

'Crematorio', la referencial novel·la de Rafael Chirbes, engega els seus engranatges narratius mitjançant una mort, la del germà d'un ric constructor fet a si mateix, Ruben Bartomeu, pujat dins d'una bombolla immobiliària farcida de gas corrupte. A 'Serenata para un país sin serenos' el detonant també és una vetlla, en aquest cas la del ric home de negocis, que podria ser Bartomeu o, encara més prop, aquell Juan Lloris de la trilogia sobre la València podrida que ens va regalar Ferran Torrent. El temps dirà si aquesta mena de personatges acaben marcant un cànon "noir" per explicar l'època de balafiament que ens ha portat a l'actual claveguera moral i social.

Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé ens presenten un nou heroi del diner fàcil, el president d'un club de futbol portat a primera divisió amb pols ferm, assassinat de forma violenta qui sap si per la mateixa legió d'aficionats que inunden la seva capella ardent amb càntics esportius de guerreres reminiscències. La desaparició del personatge anticipa la fi d'una època—segur—però són les seqüeles deixades en els personatges que han envoltat la seva vida el que forma el gruix de les desgràcies de la trama. La vídua i un fill d'un primer matrimoni orbiten al voltant del cadàver arrufats de culpa per haver viscut a l'aixopluc d'un món corromput i visceral, presoners de les dependències afectives d'un món sense afecte.

Companyia Hongaresa esbudella el present a través d'una icona del nostre passat més recent, ben viva encara en personatges que tots hem vist i veiem governar empreses o institucions i que, de mica en mica, van a parar a les presons. Tots nosaltres els hem patit, tolerat i, en alguns casos, fins i tot votat, és per això que la desgràcia dels protagonistes, els seus pecats i anhels, són també un poc nostres. 'Serenata para un país sin serenos' es podrà veure a La Seca – Espai Brossa fins el 31 de gener.


Trivial