Seuls

informació obra


Companyia:
Au Carré de l'Hypotenuse
Autoria:
Wajdi Mouawad
Intèrprets:
Wajdi Mouawad
Dramatúrgia:
Charlotte Farcet
Escenografia:
Emmanuel Clolus
Vestuari:
Isabelle Larivière
Il·luminació:
Eric Champoux
So:
Michel Maurer
Composició musical:
Michael Jon Fink
Vídeo:
Dominique Daviet
Assesoria de moviment:
François Ismert
Ajudantia de direcció:
Irène Afker
Producció:
Alain Roy (Producció executiva en gira), Au Carré de l’Hypoténuse-France , Abé Carré Cé Carré-Québec
Sinopsi:

Wajdi Mouawad, l’autor del cicle Le Sang des Promesses format per Litoral (1997), Incendis (2003), Boscos (2006) i Cels (2009), es planteja com podem tornar a ser nosaltres mateixos quan fa molt de temps que ja no fem servir la nostra llengua materna. Un solo, un camí per sentir, escoltar, esperar i mirar, interpretat per ell mateix.

Crítica: Seuls

06/03/2014

Segurament aquest Seuls no es recorde com el millor text dramàtic de Mouawad

per Manuel Pérez i Muñoz

Wajdi Mouawad ha conquerit l'altaveu dels mitjans i l'estima del públic. Èxits teatrals com Incendis avalen l'expectació que genera l'autor i ara també director i intèrpret d'aquest Seuls. Estem davant d'un monòleg teatralitzat on sura tota la força poètica de l'univers del libano-quebequès, inclòs el seu tema capital, la recerca de la pròpia identitat.

Malgrat tot, l'establiment del torrent narratiu arrossega certa manca de ritme, una certa lentitud. Tampoc les dots interpretatives de Mouawad aconsegueixen conjurar el torrent emocional que requereix el senzill argument. D'aquesta manera, quan l'obra fa un triple salt mortal des del realisme inicial a l'exercici de plasticitat que recorda Paso doble de Nadj i Barceló, els nexes comunicants són massa precaris com per produir l'exaltació de la bellesa que intenta atrapar.

Per tot això, segurament aquest Seuls no es recorde com el millor text dramàtic de Mouawad. No obstant això, la combinació i la sorpresa dels elements de la posada en escena no deixa de tenir el seu interès. Els fans gaudiran igualment.