Aquest títol (que utilitza de reclam una pel·lícula icònica per una part del públic i alhora menystinguda per a l'altra meitat i que res hi té a veure) ve a ser una mena de tres monòlegs en un. Tres dones actrius que exposen la seva raó sexual, familiar o d'hàbil comodí. La comedia (en això no enganya gens) juga a portar al patetisme els testimonis de cada una d'elles i a demostrar, amb un clar cinisme, la poca elasticitat empàtica de la societat cap a les minories. Ho fan en castellà, tot i que en la improvisació de le Mimtus i Afres es despengen, sovint, n un català sense complexes.
Fiorella Aita és una argentina, aterrada a Barcelona que contempla la perplexitat dels seus pares quan els va revelar que era lesbiana. Ja fa 4 anys que viu en parella i han decidit tenir un fill amb l'òvul d'una (l'espermatozou d'un donant) i l'ovari de l'altra. La seva lluita per a disfrutar la seva diversitat és dolorosa, però ella ho vesteix d'una paròdia simpàtica.
Tot seguit és @Mimitus (220.000 seguidors a Instagram) la que relata la seva vida transformada per una criatura, que li ha desmanegat el cos i que només pot suportar (entengui's l'exageració) prenent-se un didalet cada cop que algú gasta el nom de "mama!". Les dues còmiques saben connectar amb el públic, deixant que exteriroritzin les seves preferències sexuals. Tenen un guió de gags a la barra, però s'intueix que el trufen de petits girs si l'espontaneïtat del públic els és propícia.
La tercera en discòrdia és Ares Teixidó. Ella defensa la bisexualitat i, admet, que la seva carta és la de la reflexió, advocant per una desinhibició amb la sexualitat (però fugint del míting, afortunadament!). Amb tímids esquitxos de quadres còmics, sobretot, convoca a descobrir un catàleg de joguines que consolen i alliberen pulsions.
Un simple vídeo que ajuda a fer les transicions de les tres escenes marca la diferència entre l'expectativa i la realitat. Les còmiques, en realitat, mantenen aquest desengany amb la intel·ligència de saber-se riu de les seves dèries i els seus errors (o diferències amb la convenció social imperant). Són claus que sovintegen el món dels monòlegs i en peces de gags com a Elles (cosas de chicas). En el fons, l'erotisme (del film de Showgirls) té molt de comèdia pel patetisme anònim creient-se una bèstia atlètica pujant les escales del Capitoli a Rocky (sintonia que s'utilitza puntualment al xou) i, en realitat, disposar del perfil de Mr Bean a classe de natació.
