Si això és un cavall

Teatre

informació obra


Sinopsi:

‘Si això és un cavall‘ és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu. “El cavall, com el dofí, és un dels animals més populars i estimats però tot i així, el gran desconeixement que tenim sobre la seva naturalesa fa que el seguim maltractant fent-lo viure entre quatre parets i deixant-lo sortir -sempre sota el nostre control i la nostra autoritat-, tan sols per poder realitzar les nostres activitats esportives, de lleure, terapèutiques… Si els cavalls parlessin, a part de demanar-nos que els alliberéssim, ens explicarien un munt de coses interessants que potser ens farien reflexionar; és per això que els he donat veu en aquest espectacle que va més enllà d’una reivindicació animalista –més que justificada i actual en aquests temps que troten-. El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Si això és un cavall

11/02/2021

Divulgació escènica

per Marc Sabater

Maurici Biosca és un actor vallesà que fa uns anys va tastar la mel de l’èxit amb Pocaconya, una companyia que va fer bastanta feina amb un miler d’actuacions per tot Catalunya i més enllà. La seva pista escènica es va perdre amb la dissolució d’aquesta formació i ha reaparegut recentment amb l’estrena de Si això és un cavall, un monòleg que no només interpreta sinó que ell mateix ha escrit.

Una mena de roda el món i torna al Born que té molt sentit perquè durant la seva absència de les taules, Biosca s’ha dedicat al món dels cavalls com a cofundador de la Fundació Miranda, orientada a rescatar i recuperar cavalls que viuen situacions difícils, de maltractament, isolament o abandonament, i oferir-los una vida digna, en ramat i en llibertat, en grans espais naturals.

Tot el coneixement acumulat d’aquests animals l’aboca, precisament, en un text exhaustiu, reivindicatiu i animalista pels quatre cantons que, a partir de la història d’un cavall separat del seu ramat i tancat en una hípica convencional, repassa aquesta peculiar i moltes vegades absurda forma que tenim els humans de relacionar-nos amb els animals

Com no pot ser d’altra manera, sent-ne l’autor, la peça li escau a Biosca va com anell a dit i li permet desplegar totes les seves dots escèniques, que no són poques. El seu treball és enèrgic i contundent, ple de convicció i sense esquerdes, segurament, també, per la bona feina que l’actor Oscar Muñoz ha fet com a assessor actoral i dramatúrgic.

Fa molt la impressió que la tasca principal de Muñoz ha estat contenir les expectatives inicials de la proposta, segurament massa reivindicatives, i dotar el conjunt de recursos teatrals que amoroseixin una peça un pèl massa viquipedística, amb moltíssima informació (i molt interessant) però a la que li falta una bri d’emoció. Si això és un cavall té moments de gran intensitat, moments d’un humor molt fi, moments fins i tot una mica èpics... però li falta anar una mica més enllà de la divulgació i, d’aquesta forma, arribar al cor dels espectadors i no només al cap.