Silence

Nous formats

informació obra


Autoria:
Oriol López
Direcció:
Nico Jongen, Miquel Setó
Il·luminació:
Nico Jongen
Dramatúrgia:
Oriol López
Intèrprets:
Adela Tudó, Arnau Alcalà, Diana Vega , Martí Caraltó, Sandra Fernández
Escenografia:
Albert Ventura
So:
Marc Fernàndez
Vestuari:
Carmen Triñanes
Coreografia:
Joaquín Collado
Producció:
Ça Marche, Festival TNT
Companyia:
Efímer
Sinopsi:

No és fàcil deixar la llar paterna. Tampoc ho és acceptar tot allò que comporta fer-se gran. Seria fantàstic poder escapar i alliberar-se d’aquest pes tan dur. Silence interroga aquest desig. Es capbussa en aquestes fantasies i en tot allò que les fa possibles.

Perquè, quan el món se’ns fa inassumible, necessitem reinventar-lo, pensar-ne un altre: manejable i atractiu. Però, i si en l’intent, acabem anunciant un món pitjor que el que ja és dolent? Quina forma poden tenir tals espais de contradicció? Hi seguim creient?

Silence col·loca la infància i la infantilització en l’espai mític del País-de-Mai-més de Peter Pan. En aquest espai hi viu una tribu de nens fugitius (un grup de nens i un adult infantilitzat, el que ara podria ser un millenial). Ells regeixen aquest món fantàstic i fan el que volen amb ell i en ell.

Fins que un dia, en aquest món idíl·lic hi arriba per error un autobús i hi deixa quatre ancians. Els joves habitants els tractaran com qualsevol altre element del seu món: com un joguet. Però de sobte un dels quatre vells mor. I la tragèdia entra en escena.

Silence sorgeix de la col·laboració amb col·lectius de Terrassa i posa al centre de la reflexió als infants, que prendran la paraula i conduiran majoritàriament l’espectacle.

Crítica: Silence

08/01/2018

Un desbarajuste

per Jordi Sora i Domenjó

El tema del tránsito de la infancia a la madurez ocupa la nueva propuesta del colectivo Ça Marche. Aunque de lo que trata realmente es del abandono: un desbarajuste en la regla natural según la cual aquel paso a la adultez debería producirse con el lento y eficaz desapego, pero siempre vigilante, de los padres o cuidadores.

Segueix llegint la crítica a l'enllaç: