Soc una nou

Familiar

informació obra


Companyia:
Zum-Zum Teatre
Sinopsi:

L’Omar i la seva família fugen d’una guerra que els ho ha pres tot i s’embarquen en una pastera amb l’objectiu desesperat d’aconseguir una vida millor. Una tempesta, però, desbarata aquesta fugida i el nen veu, terroritzat, com el mar s’empassa els seus pares i tots els seus companys de viatge.

L’Omar arriba a les costes italianes convertit en un orfe, en un refugiat, en un intern d’un centre d’acollida i, davant la por de ser retornat al seu país d’origen, s’escapa i s’amaga dalt d’una noguera. Aquesta noguera està al jardí de la Rossana Marinetti, una advocada amargada i solitària que té tot el veïnat en contra per culpa d’un seguit de denúncies estrafolàries que, dia sí dia també, interposa contra els seus conciutadans: una s’ha equivocat en els colors de les bosses d’escombraries, l’altre té una màquina de cosir que fa massa soroll i algú altre ha deixat mal aparcat el carro de la compra al supermercat.

Però alguna cosa passa quan Marinetti coneix l’Omar, perquè aquesta temuda advocada decideix representar el nouvingut en el seu judici d’extradició i es treu de la màniga un argument insòlit: “Aquest nen és una nou”. I és que una antiga llei diu que qualsevol fruit que caigui de l’arbre pertany a la persona propietària dels terrenys on ha caigut, així que... l’Omar no és un nen, és una nou i, per tant, li pertany.

Vet aquí una història de persones solitàries que porten una vida trista i grisa, de gent que, quan coneixen l’Omar, no el veuen com un nen refugiat que no encaixa en la nostra societat, sinó com un raig de vida que aporta llum a les seves fosques existències.

Soc una nou és la nova estrena de la companyia liderada pel dramaturg i director Ramon Molins, que fa molts anys que manté viu el compromís d’explicar històries per a persones adultes a partir de 4 anys, en uns espectacles que ofereixen la màxima qualitat artística. Ja va passar pel Grec Festival de Barcelona l’any 2017 (La gallina dels ous d’or) i el 2019 (Polzet). Signa la història original Beatriz Osés, autora d’una història (Soy una nuez, en el títol original) que va guanyar el premi Edebé de literatura infantil l’any 2018.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Soc una nou

02/04/2022

Saber recollir una nou quan cau

per Martí Figueras

Zum Zum Teatre ha creat una fabulosa faula que pot captivar a tota la família. Té molts ingredients perquè entretingui i ensenyi a petits i grans. És un conte que posa el focus al drama d’un nano africà que arriba a les costes sicilianes sol, després de que els seus pares morin ofegats al mar. Sota aquest fons, Ramon Molins, partint del conte de Beatriz Osés, crea una dramatúrgia que s’ubica en un judici surrealista: el noi és jutjat, però la seva advocada esgrimeix que el noi és una nou perquè va caure de la seva noguera. I l’advocada Marinetti, més llesta que tothom presentarà varis testimonis que verificaran que és una nou: un jardiner que l’ha vista caure de l’arbre tal cual cau una nou; una modista que pel tacte nota la mateixa rugositat que el fruit sec; i un sabater amb l’olfacte molt desenvolupat que verifica que el noi olora com una nou.

La companyia a l’escenari són quatre intèrprets i un pianista que acompanya les escenes. Però els quatre es multipliquen per interpretar varis personatges. Amb un punt de clown, variant veus i fent pantomima, el judici ens explica una autèntica cadena de favors feta però sense cap malicia, sense interès. L’honestedat i la bondat del Omar ajuda a cadascun dels testimonis a superar els seus problemes i traumes. L’estima doblega fins i tot les ànimes més agres.

L’humor de la peça també és transversal, fent picadetes d’ull als adults o creant gags escatològics que agraden a tots. La faula avança a través de les diverses petites històries que impliquen a cada personatge, escenificades o explicades a micro alçat, on els personatges mostren la part més íntima i verdadera del seu relat.

Però si l’obra vola alt és també gràcies a una posada en escena que compta amb una escnografia preciosa. L’obra és una peça d’orfebreria pel treball de fusta que té en la noguera/ calaixera/ rellotge de cucut, així com en les diverses casetes que configuren el veïnat per una banda i per l’altra les cadires i pupitres on els jutges, advocats i testimonis s’hi acomoden. Cada caseta s’obra i en ella descobrim objectes, detalls que configuren aquesta cadena de favors.

I com tota faula el final ens porta a un gir final màgic que acaba tancat el cercle. Perquè tots alguna vegada, per fortuna, podem ser nou. O ametlla. Més ens val ser-ho, però sobretot més ens val que també siguem capaços de veure nosaltres els fruits que poden caure dels arbres i recollir-los com cal.