Zum Zum Teatre ha creat una fabulosa faula que pot captivar a tota la família. Té molts ingredients perquè entretingui i ensenyi a petits i grans. És un conte que posa el focus al drama d’un nano africà que arriba a les costes sicilianes sol, després de que els seus pares morin ofegats al mar. Sota aquest fons, Ramon Molins, partint del conte de Beatriz Osés, crea una dramatúrgia que s’ubica en un judici surrealista: el noi és jutjat, però la seva advocada esgrimeix que el noi és una nou perquè va caure de la seva noguera. I l’advocada Marinetti, més llesta que tothom presentarà varis testimonis que verificaran que és una nou: un jardiner que l’ha vista caure de l’arbre tal cual cau una nou; una modista que pel tacte nota la mateixa rugositat que el fruit sec; i un sabater amb l’olfacte molt desenvolupat que verifica que el noi olora com una nou.
La companyia a l’escenari són quatre intèrprets i un pianista que acompanya les escenes. Però els quatre es multipliquen per interpretar varis personatges. Amb un punt de clown, variant veus i fent pantomima, el judici ens explica una autèntica cadena de favors feta però sense cap malicia, sense interès. L’honestedat i la bondat del Omar ajuda a cadascun dels testimonis a superar els seus problemes i traumes. L’estima doblega fins i tot les ànimes més agres.
L’humor de la peça també és transversal, fent picadetes d’ull als adults o creant gags escatològics que agraden a tots. La faula avança a través de les diverses petites històries que impliquen a cada personatge, escenificades o explicades a micro alçat, on els personatges mostren la part més íntima i verdadera del seu relat.
Però si l’obra vola alt és també gràcies a una posada en escena que compta amb una escnografia preciosa. L’obra és una peça d’orfebreria pel treball de fusta que té en la noguera/ calaixera/ rellotge de cucut, així com en les diverses casetes que configuren el veïnat per una banda i per l’altra les cadires i pupitres on els jutges, advocats i testimonis s’hi acomoden. Cada caseta s’obra i en ella descobrim objectes, detalls que configuren aquesta cadena de favors.
I com tota faula el final ens porta a un gir final màgic que acaba tancat el cercle. Perquè tots alguna vegada, per fortuna, podem ser nou. O ametlla. Més ens val ser-ho, però sobretot més ens val que també siguem capaços de veure nosaltres els fruits que poden caure dels arbres i recollir-los com cal.
