Tot gira al voltant d'una taula i els seus usos més comuns: un esmorzar, un dinar i un sopar. En aquest espai, el Miquel i la Mònica lluitaran per normalitzar una situació que els acaba d'esclatar a les mans: ja no tenen res més a dir-se. Però no estan sols. Un tercer element els empeny a reaccionar. Un petit terrorista casolà és qui dóna veu als pensaments més amagats que poden tenir, qui diu alt i clar el que veritablement passa, qui posa en marxa l'erupció imminent d'un volcà.
Solfatara es una creació dels propis intèrprets inspirada en els llibres Fragmentos de un discurso amoroso de Roland Barthes i Anatomía del miedo de José Antonio de Marina.1er Premi del Jurat al BE FESTIVAL de BIRMINGHAM (2012)
Premi del Públic al BE FESTIVAL de BIRMINGHAM (2012)
Premi a la millor direcció a l’SKENA UP FESTIVAL de KOSOVO (2012)
Premi al millor actor a l’SKENA UP FESTIVAL de KOSOVO (2012)
Una peça enginyosa, sobretot d'arrencada, en què la relació de parella es veu contaminada per la por del noi, que pren cos de tercer personatge. La conversa a dos nivells és contínua. I més encara quan s'utilitza el sobretítol per atacar la mateixa peça. Té una frescor que recorda els Pez en Raya (també una companyia barcelonina, amb molta carrera fora de Catalunya). Busquen la rigorositat sublim de Titzina Teatre. Trenquen el discurs i no s'aparten dels aspectes més bruts i íntims com La Veronal. Fins a quin punt la por és una barrera per seguir estimant? O és la por a la pèrdua el que convida a seguir convivint amb qui ja no s'estima? Preguntes sense resposta que planteja aquest original muntatge.