Somewhat paler (Investigación en proceso) proposa una exploració dels afectes relacionats amb la pena a través de l’acció física treballada en directe. El punt de partida és la idea “junguiana” d’arquetip”, de la qual han aparegut durant el procés de creació una sèrie de figures dramàtiques en les quals es condensen diferents aspectes del que, en general, anomenem “tristesa”. En un sentit molt lligat al ballet romàntic, el teatre com estructura de representació, com a màquina, servirà per a fer aparèixer allò que normalment roman ocult o fora de la mirada quotidiana convencional. L’acció escènica produirà una mena de trànsit al llarg del qual es desenvoluparà la família de figures i arquetips vinculats a la pena.
Cuando la danza deviene arte que absorbe.
Puedes leer la crítica en el enlace: