Sopa de pollastre amb ordi

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Ferran Utzet, Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López/ Enric Cambray, Maria Rodriguez, Josep Sobrevals, Lluís Villanueva/ Óscar Intente
Escenografia:
Josep Iglesias
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Annita Ribera
Caracterització:
Àngels Salinas
Ajudantia de direcció:
Mònica Molins
Producció:
La Perla29
Autoria:
Esteve Soler, Victoria Szpunberg i Txell Bonet
Sinopsi:

Ambientada a Londres i abastant més de vint anys, de 1936 a 1956, Sopa de pollastre amb ordi explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, en un món que canvia a tota velocitat. L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pèrdua de conviccions, somnis i ideals polítics, la passivitat i la negativitat davant les injustícies, es presenten en paral·lel a la desintegració de la família Kahn, cada cop més fragmentada i desunida. Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un món millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, però alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificació i tendresa.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

Ferran Utzet finalista de direcció a Premis de la Crítica 2018

Màrcia Cisteró finalista a actriu principal dels Premis de la Crítica 2018

Lluís Villanueva finalista a actor de repartiment dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Sopa de pollastre amb ordi

16/02/2018

les orelles del llop

per Francesc Massip

Obra emblemàtica dels joves irats anglesos de la dècada dels 50 del segle passat, que fa un repàs a la lluita obrera d'inspiració comunista des de l'ascensió del feixisme, davant la tebior de les anomenades "democràcies occidentals", fins els estralls de l'estalinisme que culminen amb l'ocupació d'Hongria, passant, és clar, per la monstruositat nazi i les seves seqüeles. El desencís abissal dels qui confiaven amb una veritable justícia per la classe treballadora es dibuixa en els avatars d'una família obrera que comença combativa i esperançada i acaba estamordida i atrapada en els engranatges dels poders establerts, tan autoritaris i cruels en una i altra banda. I,malgrat els desenganys, segueix endavant en la roda de la vida. Les concomitàncies i ressons que l'obra troba en l'actual situació de tirania disfressada que patim, redimensiona l'obra de Wesker i ens interpel·la a boca de canó. Les esplèndides interpretacions del triangle Màrcia Cisteró, Pol López i Maria Rodríguez, ben escortades per Lluís Villanueva o Míriam Alamany, entre d'altres, aconsegueixen un espectacle trepidant, d'alt voltatge, espurnejant i contundent.