Sota zero

Teatre

informació obra


Ajudantia de direcció:
Quique Nubiola
Intèrprets:
Anna Bellmunt, Carla Torres, Carles Goñi, Joel Minguet, Patrícia Mendoza
Assesoria de moviment:
Vero Cendoya
So:
Carles Mallol
Vestuari:
Gloria Viguer
Il·luminació:
Raimon Rius
Escenografia:
Bruno Cabrera
Producció:
cia. La Peleona
Autoria:
Lucy Prebble
Traducció:
Jordi Prat i Coll
Sinopsi:

La Sònia i en Miqui acaben de comprar-se un pis. Avui el presentaran a la seva família en un sopar d'inauguració. Estan immersos en els preparatius quan Sònia es veu envolta en un terrible accident que acaba amb la vida del seu germà. Incapaç d’explicar res al seu company per no preocupar-lo, intenta que el curs dels esdeveniments continuï amb la major “normalitat” possible... Sònia amaga el seu gran secret i continua preparant l’esperat sopar.

Sota zero és un thriller amb tocs de vodevil que reflexiona sobre els petits (o no tan petits) pecats que tots amaguem. Parla sobre com de la manera més innocent, podem començar a travessar límits reprovables en pro de mantenir el nostre aparent benestar. La història ens endinsa en la complexitat de les relacions familiars i tot el que les envolta: enveges, atraccions inconfessables, competitivitat, tendresa, pors, unió, protecció, clan i una família tan peculiar que té molt poc a veure amb les famílies normals i corrents que campem pel món... O no ho és tant, de peculiar?

Crítica: Sota zero

19/02/2015

Thriller amb les sorpreses necessàries però sense gaire brou

per Jordi Bordes

"Sota zero" és el primer text que va escriure l'actriu Carla Torres, fa una pila d'anys. Ara., l'ha reescrit i estrenat amb els de La Peleona. Ho va redactar en un taller de dramatúrgia de Javier Daulte, aquell argentí que va persuadir tothom amb unes històries carregades d'esperits i món paral·lels. L'obra disposa d'un text que va servint la informació a comptagotes (tant entre els personatges com amb el públic) i d'uns codis per explicar els fets paranormals, com ara que el mort per accident (o no) es comunica amb les seves germanes, que tenen poders heretats de la mare, que era una mèdium... La intriga aguanta bé l'atenció dels espectadors mentre es revela una relació de personatges (entre vells amics i familiars) mes aviat esquemàtica. No hi ha en el text, ni prou interioritzat, com és cada personatge ni per què actua de la manera que ho fa, o ho deixa de fer. Són unes interpretacions generoses, que els hi agrada buscar el riure incrèdul de l'espectador i que, per moments, s'atreveix a mirar de fit a fit, com qui busca una ànima desubicada que genera interferències entre les relacions. Que l'acció passi en una passarel·la llarga i prima. Que la nevera sigui vermella (es podria aconseguir patrocini de la nova app de menjar per emportar!) i que en comptes de taula, només s'utilitzin cadires posades capiculades són elements d'evident comèdia i alhora d'incòmode malestar.

Torres va presentar, fa poques setmanes a la Beckett, el seu "Efecte perfecte". Tot i la joventut dels actors, la voluntat dels personatges era molt més ferma, decidida (tot i que tampoc massa raonada, segurament) que ajudava a veure-li més foscor en la intratrama que en la situació apocalíptica plantejada. I és que el mèrit de descol·locar al públic ha de servir per explicar alguna raó amagada que els personatges no revelarien,si no fos impulsats per aquests esperits. Ara, "Sota zeero" és una peça que amaga claus i que, possiblement, en una conversa amb companys de unció, es vagin trobant restes d'una voluntat que ha quedat aclaparada per la voluntat de deixar molt contrastada la història a explicar. Tot es precipita a gran velocitat i cal estar atents per veure com es va resolent o embolicant el conflicte.

Trivial