El circ es basa en l'equilibri i el desequilibri: en posar els elements, els artistes i la lògica en un punt inestable que hi aporta el risc (en forma d'acrobàcia) i l'humor (en forma de caiguda patètica de pallasso, o entrada clàssica d'excèntric). La parella de loscorderos·sc s'han deixat contagiar (i alhora han contaminat) aquesta nova producció de l'Ateneu Popular de 9Barris (i ja en van 22 edicions... seguides!). El resultat és una peça que navega per un món ambigu, desenfocat, obert però que atura l'energia del circ. Hi ha acrobàcia però hi ha molt text i uns caràcters d'uns personatges amb un gust per la paraula que ofega la resta.
És cert que loscorderos·sc han sabut construir un magnífic Afasians amb els músics de Za! i que van poder delirar musicalment amb Miss Q (que també s'involucra en aquesta proposta híbrida, "bastarda" segons la seva definició) a La banda de la fi del món. Ara, entren nous elements a la seva escudella d'un teatre de fisicalitat, text que desbarra (sovint amb una lucidesa de devots de la física quàntica), música en directe. Un triple màstil central (que no es treu en cap moment), uns jocs de cordes, una evolució de verticals sobre un skate-guitarra, o un trapezi transformat en escala de cordes penjada se sumen a la construcció dels personatges. Són altres formes d'expressar-se.
El problema és que la preciositat del trapezi (que practiquen els de La fem Fatal, inclosos al repartiment) o el treball al màstil de Jorge Albuerne queda esbravat. L'espai i la il·luminació és massa pla. Tot busca un món brut, desarreglat, que treu força a aquesta fosca fantasia. Sí que és cert que hi ha més gruix dramatúrgic sobre anteriors treballs en què la dramatúrgia posava un cert fil, una justificació als diferents números de circ. Com es pot recordar de Garbuix o Aaart, per exemple.
Soterrani còsmic s'inspira en una saga de contes apocalíptics de ciènciaficció en què, en la peripècia d'aquesta peça, es converteix en la Bíblia d'una família sense pares. El germà gran els ha protegit d'un teòric perill exterior. Viuen des de fa anys tancats en un pàrquing, aparentment, esperant que els vinguin a buscar els seus progenitors. Hi ha, doncs,secret, por, desig, necessitat de descobrir que són el leitmotif dels personatges. En realitat, és un tema un punt fosc i angoixant que remet a altres peces com ara Utilitat programada (Tantarantana, 2015) en què els fills de superherois estaven confiants en un amagatall. És un conte un punt naïf que evoca als muntatges d'Els Malnascuts de la Sala Beckett com ara Collectivus o el Like si lloras dels VVAA (que són l'evolució d'Els malnascuts) o al Wohnwagen (ara finalista dels premis BBVA). També té un regust d'un espectacle en què els dos membres de los Corderos hi van intervenir com a actor: Tata mala.
