Aquest projecte, aquesta gran "bogeria" ha estat gestada i produïda per una autèntica Babel que segueix les passes de l'esperit de Ramón Llull. A l'inicial triangle de co-producció entre La companyia Voadora de Galícia, l'associació Propositário Blava de Portugal i la companyia TeatrodeCERCA de Catalunya se li han unit, ciutats, festivals, entitats, teatres i fundacions de tot el món.
El text en l'obra apareix en diferents idiomes: català, castellà i portuguès. Tres llengües que coexisteixen en un únic escenari on màgicament s'adapten fins a l'enteniment. La multiplicitat de llengües es fa ressò de la trobada de les religions, que ens porta a un lloc on predomina la voluntat de les persones per comunicar-se "a través de" i no "malgrat" les seves diferències. És més el que ens uneix que el que ens separa...
Un personatge irromp a platea per interrogar el públic sobre l'aparença de Déu. Aquesta és la primera pregunta d'una peça farcida d'intensos debats, que s'eixampla i creix en diverses direccions i que acaba per llançar més qüestions que respostes. Entre els seus encerts més destacats figura la incorporació d'un resum esbossat del Llibre del gentil de Ramon Llull, obra de més de 700 anys que es recupera com a teló de fons d'una altra història central.
Una investigadora que prepara un treball sobre el Llibre del gentil de Ramon Llull troba feina com a assistent d'una aïllada comunitat de científics. La pau dels tres homes es veu torbada per la presència femenina i pel qüestionament que s'hi planteja als valors dominats del grup. La investigadora, com el gentil del llibre de Llull, acaba enfrontant els tres homes que representen i simbolitzen les tres religions monoteistes, afegint el debat de la inqüestionabilitat de la ciència que representen com a investigadors.
Lluny d'acotar l'abast de les reflexions, el joc entre les dues històries i els debats que planteja Helena Tornero es disparen a cada nova escena i diàleg, una càrrega que acaba passant factura a una narració central plena de meandres, molts d'ells no ressols. Una peça, sens dubte, molt ambiciosa que ens obliga a reflexionar sobre les diferències entre les persones a partir dels dogmes, els idiomes o les fronteres.