+ (Sound de Secà)

Teatre

informació obra


Direcció:
Genís Farran
So:
Manel Pedrós
Coreografia:
Maria Salarich
Direcció Musical:
Robert Canela
Companyia:
Sound de Secà
Sinopsi:

Un espectacle de mig-gran format que té com a punt de partida el símbol de sumar (+) que, ajagut al terra, es converteix en una cruïlla, un lloc comú de l’espai públic, un punt de trobada de desconeguts. La suma contra els discursos d’odi cap al diferent i contra l’individualisme. Un encreuament creatiu, participatiu i nocturn on es troben la percussió amb la dansa, la veu, el moviment i la poesia. Sumar com a lluita comunitària i necessitat humana per celebrar les nostres diferències

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: + (Sound de Secà)

10/09/2022

Valent i desigual canvi de pla

per Jordi Bordes

La companyia de batukada i moviment percutiu que va sorprendre amb Possé el 2019 ara repeteix estrena a Fira Tàrrega. Són valents i proven un nou format en què el moviment evoluciona i hi donen pas a un intuïtiu text. La clau és que, en comptes de fer una proposta itinerant, delimiten l'acció en una passarel·la doble que es creua formant una creu grega (dels quatre costats iguals). Des d'aquesta tarima i sense arribar a construir uns rols, ni una trama insinuen una voluntat de connectar amb l'altre, però que una errada de comunicació ho impossibilita (inicialment).

Les rèpliques d'un to poètic intrigant no sap arrodonir prou les idees, lamentablement. De totes maneres la connexió amb el públic es produeix. I, al ritme percutiu, hi sumen una il.luminació i també una música electrònica que transforma la batucada en una veritable tarima de ball. Les evolucions coreogràfiques en un espai menor convida a què els grans tabals quedin relegats a una segona part. Ara, ni que fos amb unes castanyoles i un espantasogres la seva energia empeny el públic avall. Hi ha una celebració que demana ballar també en els contrapunts dels ritmes, en els silencis. Són pauses saboroses.

A l'anterior muntatge, quan arribaven a la plaça de l'Ajuntament s'hi instal.laven i convidaven col·legues dels tambors perquè desenvolupessin alguna improvisació dins de les seves frases musicals establertes. I al final treien l'ukelele i trencaven la cadera amb una cançó tendra, preciosa. Ara, els convidats són gent del públic que repeteix les frases al moment i que ballen amb entusiasme. I sí, surt novament l'ukelele però hi pengen una cançó festiva. En el fons, cal celebrar haver arribat a port i haver connectat amb aquella energia, novament.