Sous les Violons, La Plage!

Nous formats

informació obra


Companyia:
CaboSanRoque
Sinopsi:

El Quartet de corda núm. 66 en sol major, op. 77 de Haydn, es converteix en un llenç per modificar l’harmonia, el ritme i el timbre a través de la catarsi. Una instal·lació interactiva amb l’objectiu de mostrar la destrucció com a forma de creació col·lectiva, en què cada nota alterada desafia les restriccions i explora nous territoris.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Sous les Violons, La Plage!

18/11/2023

De l'orquestra mal pagada al quartet apedregat

per Jordi Bordes

Haydn va ser un compositor de la Cort. Aquest privilegi que el va permetre gaudir de sostenibilita econòmica a partir de l'art, el va condemnar també aviure a partir de les d`ris de la Corona. és sonada la composició en qupe els músics anaven desapareixent de l'escena a les fosques i en silenci fins a restar només el primer violí i el director. Responia a una original reivindicació laboral. Ara, CaboSanRoque vol que la revolta sigui ressonada: Ara, amb la instal·lació Sous los violons, la plage CaboSanRoque força que cada cop de pedra imprimeixi un resultat, distorsionant una peça de Haydn.

Per insinuar políticament que "no es fan truites sense trencar els ous" va caure una denúncia al jutjat. CaboSanRoque proposa, ara sí, reconèixer el valor de la violència. La que es va reclamar al Maig del 68 (Sota les llambordes hi ha la platja) era una consigna de la que s'hi han fet samarretes durant dècades. En realitat, la crida, que va omplir diaris i esperonar joventut, de seguida tornaria a ser reconduïda i a civilitzar-se. Iels responsables d'instal·lacions en què la interacció dels assistents era molt més subtil passejant per l'espi (No em va fer Joan Brossa, Dimonis, Flors i viatges)

Dissabte al matí, després d'una tarda de rebre pedrades ja es feia impossible reconèixer el Quartet de corda núm. 66 en sol major, op. 77 de Haydn. La sorpresa dels que topaven amb la instal·lació a La Carbonera, a Girona, anava de la incredulitat a la participació. D'entrada s'hi entrava com si fos un joc de punteria de fira a la Grona Lunds Tivoli d'Estocolm, on grups de treballadors d'oficina descarreguen tensió amb els companys de feina després de mantenir silenci civilitzat al llarg de tota la setmana laboral. La instal·lació té un punt revolucionari: aquesta vegada, cada pedrada que fa diana a l'instrument, modifica la composició, esquarterant els instruments. Potser estaria bé incidir en algun resultat tangible per demostrar el valor de la violència. Entenent la metàfora no semble massa constrctiva una acció que destrossa instruents i afecta a una composició calmosa i bella. La violència ( o desobediència) és necessària pr forçar nous reptes socials més enllà d'estellar un violoncel.