Flors i viatges

Nous formats

informació obra


Companyia:
CaboSanRoque
Sinopsi:

La guerra i el seu record traumàtic tanca la trilogia d’instal·lacions immersives que cabosanroque ha dedicat a escriptors catalans. Ara la inspiració és Mercè Rodoreda

Amb Flors i viatges, cabosanroque tanca la seva trilogia d’instal·lacions immersives dedicades a la interpretació lliure de l’obra d’escriptors catalans per abordar temes universals. Ara han creat un bosc fantàstic a partir de les obres Viatges i flors de Mercè Rodoreda, per reflexionar al voltant de la guerra i les seves conseqüències des dels ulls de dones i infants; de com el trauma i el pas del temps manipulen la memòria, modificant l’experiència viscuda per acabar construint alguna cosa que s’acosta a la ficció. A més dels llibres i de l’experiència viscuda per Rodoreda, apareixen els testimonis de dones i nens que van viure la Segona Guerra Mundial, recollits per la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Flors i viatges

20/11/2022

Fredor espectral en una terra que respira dones que fugien

per Jordi Bordes

 CaboSanRoque manté el seu viatge estilitzat per poetitzar l'univers terrenal de la Rodoreda, fugint de les guerres. La terra que respira, que s'empassa cossos i vides batega al sentit dolorós de La mort i la primavera o Quanta quanta guerra. Les pedres floten capriciosament a punt sempre per esberlar l'altre ull a una vaca bòrnia. Els cavalls estan oberts en canal per aprofitar-ne la carn després d'haver-los exigit un esforç inhumà empenyent armes i passatge. Rodoreda transmet olors a les seves narracions i molt de fred. CaboSanRoque ho llegeix com una boira espectral que travessa els cossos dels espectadors. Fan trascendir les paraules de l'autora de La plaça del Diamant, amb les veus de refugiades ucraïneses a Catalunya. Les conseqüències de les guerres segueixen sent les mateixes. La gana fa alimentar-se de carn crua de cavall o de precioses flors. Els fill riu; la mirada de la mare transmet un desarrelament absolut, una necessitat d'acabar amb l'episodi de violència i recuperar els bocins de vida que trobi a la seva llar violada per les bombes.

L'univers sonor inclou citesd 'Svetlana Aliéxievitx qui, com Rodoreda, descriu els rostres de les dones que pateixen les guerrres quasi un segle més tard (La guerra no té rostre de dona). CaboSanRoque tanca la trilogia literària (després de Brossa i de Verdaguer) amb una instal·lació que és destil·lada com Dimonis però furga en el terrenal de No em va fer Joan Brossa (amb el vídeo de Rocío Molina panteixant, deixant un rastre que projectat capgirat evoca als cels grisos del Centre d'Europa on Rodoreda s'exiliaria). La peça convida a la relectura de Rodoreda. Perquè es percep que hi ha molt subtext que apareix incomprensible per a un espectador mitjà. Aquest Viatges i flors poc té a veure amb els jardins cuidats de flors aromàtiques i vides confortables o, com a mínim, ressignades de la Rodoreda més popular. L'autora va desgranar un dolor als seus darrers papers destriant l'angoixa que va viure: va fugir del franquisme per caure a les urpes del feixisme i de la gana. A diferència d'altres escriptos que marxarien a Mèxic a refer una segona oportunitat (provisional, abans de tornar a la seva llar, un cop acabades les guerres) va optar per una Europa que es fonia entre tambors de guerra i traïcions. El periodisme, la literatura, la vida depenia de la capacitat de respirar en un dia a dia estressant i miserable, unes emocions que apareixen puntualment (en forma de tubs de fang de notes profundes) però que es refreden amb altres dispositius (com ara, martellejant flors de ferro).