No em va fer Joan Brossa

informació obra



Estrena:
Temporada Alta 2016
Autor:
Guillermo Weickert
Companyia:
Guillermo Weickert
Sinopsi:

Cabosanroque no són ni mecànics ni músics: són inventors de sons i un dels trios més internacionals de la música experimental catalana. Després de sorprendre a tothom amb Bestiari (TA13) tornen al festival amb una instal·lació plasticosonora sobre un dels poetes més singulars del segle XX: Joan Brossa. L’exposició ens permetrà conèixer i redescobrir l’obra del popular poeta i dramaturg a través del so nascut d’andròmines del nostre dia a dia, com olles, paelles i bidons. La instal·lació no tindrà principi ni final, per tant els espectadors hi podran entrar i sortir-ne quan vulguin.

La insta·lació es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona del dimarts 8 al dissabte 19 de novembre de 16 h a 21 h

Crítica: No em va fer Joan Brossa

20/11/2016

Construir un paisatge des de la literatura de Brossa, no pintar la geografia brossiana

per Jordi Bordes

Cabosanroque s'allunyen dels referents més evidents de Brossa. És molt potent i no aportaria gaire barrejar com si fos un joc de cartes l'univers visual de Brossa. El seu treball, que incorpora un món sonor sigui amb la seva habitual orquestar de sons amb instruments trobats o amb la paraula però`mirant d'extreure-li el seu significat, pretén traçar un paisatge nou. No tindria sentit que un grup jove pintés un quadre de Brossa, que el reinterpret-es. Ells han preferit posar els peus des de la literatura dels anys 40 i 50 i, des d'allà fabular amb una nova geografia. No em va fer Joan Brossa podria ser el que ell construiria avui, si tornés a ser jove. El que és segur és que en quedaria encantat com a espectador curiós i enamorat de les ats parateatrals. 

La instal·lació arrenca amb la veu de Brossa explicant  el seu renéixer a la trinxera del Segre, quan va defensar l'exèrcit de la República com a membre de la quinta del biberó. El so es produeix en l'exterior de la instal·lació, en l'espai que el talent literari contacta amb el visitant. De fet, sovint arriba pels altaveus que envolten l'espai, que introdueixen els espectadros dins d ela peça. Els ginys sonors recullen les restes d'Impulso en què Cabosanroque va investigar amb Rocío Molina. O gots que fan bombolles sonmores com les de Maquinofòbia pianolera amb Carles Santos.  Els seus ginys electrònics provoquen el so d'elements rescatats dels Encants, dels contenidors Té un so més apagat, menys brillant però ve caregat amb la memòria de l'element reciclat. Expolta un camp nostàlgic que s'emparenta amb el màgic, mb una il·luminació austera, que guia d'on sorgeixen els sons, per on reboten les emocions. El quadre final és generar una atalaia des d'on l'espectador, finalment, es faci una composició emocional subjectiva. Potser seria bo disposar d'un vestibiul amb el que traçar mínimament l'univers de Brossa, sobretot pels que no van poder seguir-lo en vida.