No em va fer Joan Brossa

Nous formats

informació obra


Estrena:
Temporada Alta 2016
Autoria:
Guillermo Weickert
Companyia:
Guillermo Weickert
Sinopsi:

Cabosanroque no són ni mecànics ni músics: són inventors de sons i un dels trios més internacionals de la música experimental catalana. Després de sorprendre a tothom amb Bestiari (TA13) tornen al festival amb una instal·lació plasticosonora sobre un dels poetes més singulars del segle XX: Joan Brossa. L’exposició ens permetrà conèixer i redescobrir l’obra del popular poeta i dramaturg a través del so nascut d’andròmines del nostre dia a dia, com olles, paelles i bidons. La instal·lació no tindrà principi ni final, per tant els espectadors hi podran entrar i sortir-ne quan vulguin.

La insta·lació es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona del dimarts 8 al dissabte 19 de novembre de 16 h a 21 h

Crítica: No em va fer Joan Brossa

22/12/2021

Màquina performativa brossiana

per Ana Prieto Nadal

Estrenada al Festival Temporada Alta 2016, la instal·lació No em va fer Joan Brossa segueix girant pel territori. Roger Aixut i Laia Torrents, integrants de cabosanroque, interconnecten plàsticament i sonora una sèrie d'andròmines i objectes quotidians en un paisatge-engranatge que s'inspira en l'univers brossià dels anys quaranta i cinquanta. El concepte espacial o escenogràfic, amb un dispositiu central ben atapeït d'estris i aparells, procedeix en bona mesura de la imatge evocada a Farsa com si els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell (1951).

El monstre multiinstrumental emana vapors i se li remouen les entranyes. L'orquestra objectual sense músics dibuixa un paisatge oníric que suscita la imatgeria més avantguardista: una rígida multitud de cintes mètriques és sacsejada en bloc com un bladar o un canyissar metàl·lic; rengleres de taps dringuen enfilats sobre culleretes com tiges verticals –prat de flors al·lucinògenes o batalló de soldats–, i s'esllavissen les màquines d'escriure per un pedregar de copes. S'imposa la poètica de l'objecte trobat o reciclat, reconvertit en element vibràtil, percussor o ressonador i plàsticament transmutat al servei d'una nova i fabulosa geografia que cerca Joan Brossa “entre bruits d'engranatges timbalejant l'oïda” (El cop desert, 1944). Situats al perímetre del multiforme circuit plàstic, acústic i lumínic, els espectadors rebran per un altre canal una sèrie enregistrada de paisatges sonors a càrrec dels alumnes del Centre Ocupacional i Especial de Treball (COIET) del Pla de l'Estany, que, a través de la recitació de poemes com Sonet mig tapat amb un llençol, exploren la materialitat de la llengua deformada i expandida més enllà de la semàntica. Tot plegat constitueix una virtuosa aproximació sonora i mecànica a la màgia, el joc transformista i les imatges hipnagògiques de Brossa.


Article publicat a Núvol el 22 de desembre de 2021. Festival Indisciplinats