Sphera

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Aquest duet de dansa contemporània explora en una peça visualment impactant la relació entre la Lluna i la humanitat, especialment la cara lluminosa del satèl·lit.

SPHERA és un duet de dansa contemporània per a espais no convencionals. Aquesta peça visualment impactant explora la relació entre la Lluna i la humanitat, especialment la cara lluminosa de l'astre. SPHERA és una dansa de cossos líquids que es transformen i flueixen sota la influència del satèl·lit més antic de la Terra: la Lluna.

A cavall entre el Regne Unit i Catalunya, HUMANHOOD produeix obres úniques que fusionen la física moderna i el misticisme oriental amb un llenguatge fluid únic. Sota la direcció artística de Júlia Robert i Rudi Cole, HUMANHOOD s’ha convertit en una companyia de gran recorregut internacional i excel·lència artística. L’espectacle Torus, presentat al Grec Festival de Barcelona 2019, va ser nominat a millor coreografia als Premis de la Crítica Catalana.

Les funcions al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet són d'entrada lliure amb mesures anticovid.

Les funcions al Molí d'en Ribé de Santa Coloma són gratuïtes amb reserva prèvia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Sphera

24/04/2021

De Revolutionibus Orbium Coelestium

per Valèria Gaillard

Nicolàs Copèrnic, poc abans de morir, va publicar el 1543 De Revolutionibus Orbium Coelestium que establia de manera definitiva el sistema heliocèntric de l'univers. La terra va prendre moviment i, amb ella, el seu satèl·lit, la lluna. Humanhood, des d'una mirada còsmica, explora la relació entre una humanitat en constant agitació i aquest cos protector, que exerceix des de la seva aparent fredor, una gran influència entre els homes. Això es plasma amb una dansa de moviments simètrics i harmoniosos per moments, però després descompassats, perquè sembla que la humanitat està sotmesa a una força gravitatòria més punyent. Com a Orbis (2017)-l'altra part del díptic selenita- a Sphera (2020) els intèrprets -Rudi Cole i Júlia Robert- evolucionen connectats per uns mateixos patrons i amb gestos que travessen els seus cossos, regits per forces còsmiques que els superen. De vegades recorden el procedir a càmara lenta dels astronautes a l'espai, sense gravetat, i d'altres la cadència els accelera a un ritme infernal, travessat de girs hiperbòlics, com boles de bitllar colpejades per una estocada invisible. Com dos elements que estan destinats a entendre's, la humanitat troba protecció en la lluna, sempre inspiradora per als somniadors terraquis en el silenciós concert universal.