Spiritual Boyfriends

Dansa | Nous formats

informació obra


Direcció:
Núria Guiu
Coreografia:
Núria Guiu
Sinopsi:

Fa un parell d’anys, Aerowaves, una prestigiosa xarxa europea de dansa organitzadora d’un festival anual, va seleccionar Likes, una creació de Núria Guiu que va donar a conèixer definitivament a casa nostra una ballarina i coreògrafa amb una llarga carrera. A Likes, que es va veure per tot Europa, l’artista parlava sobre les xarxes i sobre el valor dels populars likes, i projectava una mirada fresca i apassionant sobre l’era digital que vivim. Prenia com a punt de partida els populars vídeos de cover dance (recreacions de les coreografies d’un videoclip) tan habituals a YouTube, i també els tutorials sobre tècniques de ioga. A Spiritual Boyfriends, la seva nova creació, Núria Guiu torna a examinar la pràctica del ioga i la converteix en objecte d’una recerca documental i iconogràfica sobre la creació de les postures que coneixem a Occident i de quina manera imposen als nostres cossos rols, normes i estructures de poder en crear una cultura de l’autodisciplina, la salut i la bellesa. Es tracta de saber com és que una pràctica especialment relacionada amb el món interior i espiritual ha acabat convertida en una gran indústria, i de quina manera, avui, les tecnologies digitals permeten continuar difonent aquesta pràctica que hibrida la cultura índia i disciplines físiques d’origen occidental. I és que la digitalització dels nostres temps té un paper destacat en la construcció dels nostres cossos i, especialment, en la construcció de la mirada que projectem sobre aquests. De la mateixa manera, influeix en el nostre imaginari privat en relació amb l’espiritualitat o amb les relacions amoroses que mantenim.

Signa la proposta una ballarina i coreògrafa sortida de l’Institut del Teatre que va formar part d’IT Dansa, però que també va ballar amb companyies internacionals del prestigi del Cullberg Ballet, la Batsheva Dance Company, la Jasmin Vardimon Company, La Veronal o la Compagnie Gisèle Vienne. Guiu s’ha d’endinsat en la creació dels seus propis espectacles amb peces com La muda i Portal, un solo creat en col·laboració amb el músic noruec Gisle Martens Meyer.

Crítica: Spiritual Boyfriends

14/10/2020

Més ioga, més plaer

per Jordi Bordes

Núria Guiu va deixar tothom sorpresos en la seva peça de debut en què aconseguia unir les seves aficions (el ioga) amb els seus estudis (Grau d’Antropologia i Evolució Humana). Si a Likes va atrevir-se a fer un perillós i divertit link entre dues modes que van guanyant terreny a les xarxes socials (el ioga a distància i les coreografies de dansa cover), ara trasllada el món del ioga i de la relació a la intimitat. De voler caçar likes a les xarxes per una coreo que, si pot ser, superi l'original del grup famós de referència, ara busca en les posicions ioguis una extensió sexual, amb xicots atrapats pel Tinder.

Hi ha, novament, dos móns aparentment confrontats com poden ser el de la contemplació i d'accedir a graus de satisfacció personal a partir de la concentració i d'un exercici tàntric i el de la relació més consumista, de sexe ràpid, que es busca sovint en aquella aplicació de recerca de parella.

Guiu manté una dansa àgil i elàstica que alterna amb molt menys text que en la seva peça de debut. Hi ha una mirada subtil, entre seriosa i irònica sobre el seu propi discurs. Com si ella mateixa jugués no creure-se'l. També segueix amb el seu gust per la fluorescència (no sembla uns colors que ajudin a la contemplació i a la pau interior,precisament; són notòriament estridents) i per una escena que, tot i estar aparentment, buida, permet canvis de guió (com ara, posar separades les estoreta de gimnàs per a prevenció de contagis de la Covid). Potser el gir final (que no volem desvetllar), que dóna un toc de final efectiu no queda prou ben justificat dramatúrgicament. Tot queda arrasat però no se sap com a consecució de què. No sembla que Núria guiu pretengui respondre cap pregunta, ni tant sols que formuli els seus dubtes. Més aviat., és un altre capítol d'enllaçar dos mons aparentment irreconciliables com pot ser les cites a cegues (desconeixement absolut de l'altre) i el ioga (voluntat de conìxr l'interior d'un mateix fins a l'absolut).