Sudando el discurso. Una crítica encuerpada

informació obra



Intèrprets:
amb la participació de Mar Medina , Paul B. Preciado, Jaime Conde-Salazar i la comunitat suada
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Aimar Pérez Galí
Autoria:
Davide Carnevali
Direcció:
Xavier Ricart
Sinopsi:

Reflexions sobre el cos formulades amb el llenguatge de la dansa, noves tecnologies aplicades al fet teatral, conceptes científics... 

Ballarí, coreògraf, pedagog, investigador i escriptor, Aimar Pérez Galí sempre ha tingut el cos com a referència. D'aquí que en posar-se a indagar com s'ha construït històricament la imatge del ballarí, proposi una anàlisi crítica que s'expressa mitjançant el cos, l'esforç i, per tant, la suor. És així com ens parla de la figura del ballarí com un subjecte que s'ha presentat, en el conjunt de les arts contemporànies, com a subaltern i secundari, un individu mut en el cos del qual es projecten les fantasies i desitjos dels altres. Dansa i reflexió.

Crítica: Sudando el discurso. Una crítica encuerpada

26/06/2016

La ética del gesto

per Jordi Sora i Domenjó

“Me parece que los bailarines tienen que ser un poco tontos para pasar por lo que pasan cada día. ¡En serio! Para pasar por ciertas cosas hay que ser completamente inocente o un insensato, porque si te lo pensaras medio minuto no lo harías.” (Merce Cunningham)

Algunos bailarines, como en este caso Aimar Pérez Galí, un día se preguntan cosas. Y el resultado de estos años de trabajo, lecturas y baile queda recogido en una performace/conferencia de una hora de duración: Sudando el discurso. La tesis central es de enjundia: el bailarín subalterno toma la palabra. Lo hace para dejar constancia de ese sistema de control que sobre su cuerpo ha tenido históricamente el otro: el coreógrafo, sus maestros, la tradición. Y la posición de Aimar Pérez Galí es clara y determinada: “Soy algo más que un cuerpo que suda.”

Puedes leer la crítica completa en el siguiente enlace: