Quan Miles Heller ha de deixar Pilar i fugir de Florida, s’instal·la a una caseta de fusta situada a Sunset Park, al cor de NYC, ciutat de la qual ja va haver de marxar fa set anys i mig. Allà es troba amb el seu amic Bing i amb Alice i Ellen, que han decidit ocupar aquesta casa abandonada empesos per la seva precària situació laboral i personal. Miles tractarà de conviure amb ells i el seu món, mentre el record de Pilar i els fantasmes del passat que el van fer marxar de Nova York no deixen de perseguir-lo. “Sunset Park” ens parla d’un grup de joves que lluiten dia a dia per sobreviure i avançar davant d’un sistema que no els ho posa gens fàcil;“tots a tocar de la trentena, tots pobres i escanyats, tots amb talent i intel·ligència”.
Quan la crisi més recent ja havia esclatat a Wall Strett, l'escriptor Paul Auster va relacionar un fenomen tan antic com els dels vells okupes amb la nova generació de joves que es veia obligada a convertir-se en nous okupes per culpa de les circumstàncies econòmiques.
Si en els temps de l'origen de l'okupació, els protagonistes s'emancipaven dels progenitors quan tot just eren teenagers, aquests nous okupes tenen tots al voltant dels trenta anys. Són joves amb preparació, carreres, màsters, inquietuds personals, despreocupats de la política, preocupats per qüestions socials i immersos en una bombolla de buidor sense una sortida aparent.
El muntatge 'Sunset Park', doncs, basat en la novel·la homònima de Paul Auster, és tan oportú com ho va ser, fa més de cinc anys, la publicació de la novel·la que aquí es va traduir el 2010 en una versió d'Albert Nolla, a la col·lecció El Balancí del Grup 62. A partir d'aquesta versió, Ivan Padilla ha confegit una sinopsi àmplia i dramatitzada que segurament deixarà amb la mel a la boca els lectors amb ganes de trobar-hi més suc i que probablement estimularà els no-lectors a saber-ne més a través de la mirada omniscient que fa Paul Auster sobre els seus personatges. (...)