Sunset Park

informació obra



Autoria:
Paul Auster
Traducció:
Albert Nolla
Adaptació:
Ivan Padilla
Direcció:
Ivan Padilla
Intèrprets:
Dani Ledesma, Bàrbara Roig, Ramon Bonvehí, Lara Díez, Francesca Vadell, Maria Clausó, Ivan Padilla
Composició musical:
Cels Campos
So:
Cels Campos
Escenografia:
Marc Vall
Il·luminació:
Ruben Taltavull
Producció:
Teatre Gaudí
Companyia:
Retret Teatre i Teatre Gaudí
Sinopsi:

Quan Miles Heller ha de deixar Pilar i fugir de Florida, s’instal·la a una caseta de fusta situada a Sunset Park, al cor de NYC, ciutat de la qual ja va haver de marxar fa set anys i mig. Allà es troba amb el seu amic Bing i amb Alice i Ellen, que han decidit ocupar aquesta casa abandonada empesos per la seva precària situació laboral i personal. Miles tractarà de conviure amb ells i el seu món, mentre el record de Pilar i els fantasmes del passat que el van fer marxar de Nova York no deixen de perseguir-lo. “Sunset Park” ens parla d’un grup de joves que lluiten dia a dia per sobreviure i avançar davant d’un sistema que no els ho posa gens fàcil;“tots a tocar de la trentena, tots pobres i escanyats, tots amb talent i intel·ligència”.

Crítica: Sunset Park

09/09/2014

Sunset Park, más individual que social

per Elisa Díez

(...) Después de asistir a la rueda de prensa de presentación del espectáculo, Ivan Padilla había insistido en el aspecto social de la obra. Cinco treinteañeros viven juntos en una casa ocupada de Brooklyn mientras deciden qué harán con sus vidas. Jóvenes de hoy en día sin sueños, ni futuro. Pero lejos de ver un discurso formado y fundamentado en las vicisitudes diarias por las que atraviesan, el montaje se centra en las individualidades, en las vidas personales de cada uno de los personajes. Y aunque uno de ellos ya nos deja claro que él no pertenece a ningún partido político o movimiento social, no queda demasiado definido si es okupa por ideología, por obligación (dadas las circunstancias de empleo que vive). Sea lo que fuere, se echa de menos un discurso más allá de los problemas del día a día de los jóvenes.

Los personajes femeninos destacan por encima de los masculinos. Las tablas de Bàrbara Roig ganan la partida a la del resto de sus compañeros de reparto. Frescura, vitalidad y ganas de vivir inundan las réplicas de Pilar, una joven huérfana que vive bajo el cuidado de sus hermanas y que tiene ganas de comerse el mundo. Y quizás porque el resto de los personajes ya han visto cómo es el mundo y viven en medio de un dejar que el tiempo pase a ver si las cosas se cambian por sí solas. (...)