Suspensión

informació obra



Sinopsi:

Veiem cinc homes a escena. Són normals, estan dalt d’un escenari. Cadascun diferent i tots iguals. Tenen cura d’ells mateixos, s’empenyen i celebren junts. Estan llençant ganivets envers la seva pròpia ombra, mirant cap a ells mateixos i parant per escoltar. Suspensión és la nostra pilota llençada a l’aire que assoleixen l’instant de suspensió; el moment en què tot pot passar, el moment en què podem cedir a la gravetat, o prendre decisions diferents, el moment en què una pilota es queda flotant i, juntament a això, tots contenim l’alè a l’escenari. El moment de Suspensión.

Crítica: Suspensión

15/05/2021

Hipnòtica coreografia, tendra abraçada

per Jordi Bordes

La companyia NueveUno han aconseguit construir un espectace hipnòtic i honest. És màgic el seu treball amb el diàbolo i amb les boles, amb una arrencada magnífica a partir d'una coreografia de moviments i una sincronització genial. Sempre es diu que els malabar de boles acaba sent repetitiu. Que només se sap posar una dificultat (una bola més) en la roda que es fa voleiar. Però NueveUno ha sabut trobar petroli en la fragmentació: Els quatre acròbates (i el músic) han bastit un número d'equilibri coreogràfic que només es veu parcialment perquè es desenvolupa darrere de tres parets i dos plafons de fons. Ls boles ballen com si fossin un equalitzador, intuïtivament (en el que s'intueixen moltes hores d'assaig).

Com ja havien dit en l'inici del xou (fa angúnia que els intèrprets hagin d'explicar la seva intenció abans del número, com si no tinguessin molt clar què entendrà el públic) volien ajuntar els aplaudiments de sorpresa del circ amb l'emoció que aporta el teatre. Realment, no és necessària aquesta introducció, perquè s'entén de seguida que les veus en off que apareixen intercalades a la música els defineeixen com a individus, dins de la companyia i, sobretot, en la seva família biològica. El circ ha estat l'eina amb la que han desenvolupat la seva personalitat, on han trobat l'impuls per superar les timideses de la infància, la ràbia de l'adolescència. I, honestos, també incorporen les veus dels que els demanen que s'involucrin més en la vida que hi ha fora de l'escenari,

El resultat a aquestes confessions no empalaguen, son ajustades com els moviments indispensables per aguantar les boles i el diàbolo en suspensió. I, per acabar, els ganivets. Sorgeixen sovint com a reacció psicològica als comentaris que reben i que, potser, no els poden integrar del tot en el seu jo d'avui. El darrer llançament, amb el cos de Miguel exposat, serà l'únic exercici en què ensenyaran el truc. Perquè la suspensió de les boles i del diàbolo, per moments, respons a les lleis de la màgia, escapant de la lògica de la gravetat. Un treball hipnòtic, que desperta admiració i ganes d'abraçar-los com a agraïment i per donar empenta al seu treball i, sobretot, a les seves vides.