Tala. Dir. Krystian Lupa

informació obra



Autor:
Thomas Bernhard
Direcció:
Krystian Lupa
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

Hi ha pocs textos com Tala, implacables i crítics amb el que costa més de ser implacable i crític: la pròpia cultura i el propi ecosistema. Thomas Bernhard ens convida a sopar amb la burgesia per acarnissar-se contra la grisor i el conformisme de les classes dirigents austríaques. I qui millor per portar a escena tota la potència  de Bernhard que el gran Krystian Lupa, un dels creadors més radicals del teatre europeu? La Tala de Lupa promet ser un cop de puny al ventre dels panxacontents, que ens farà replantejar-nos què ha de ser la cultura, què s'ha de subvencionar i què li hem d’exigir a canvi. 

Activitat complementària 26 oct: Xavier Albertí i Salvador Sunyer conversen a l’entorn de Thomas Bernhard a propòsit de El President i Tala

Crítica: Tala. Dir. Krystian Lupa

03/11/2014

Impressionant marató de Lupa

per César López Rosell

 Krystian Lupa va tornar al festival Temporada Alta sense estar-se de res. Després d’un decebedor parèntesi amb Waiting room.0 (2011), el director va sacsejar El Canal amb la seva maratoniana versió de quatre hores de Tala de Bernhard.  Amb el muntatge d’aquesta implacable obra del franctirador austríac, el radical mestre polonès ha recuperat el millor del seu naturalista i minuciós llenguatge escènic. ¿Cal esprémer una representació fins a un límit horari tan prolongat? És evident que una mica de tisores no aniria malament, però el geni no vol escatimar detalls i utilitza més bé que ningú els recursos escènics. Amb això atrapa en la seva xarxa l’espectador, com ja va demostrar en la memorable Extinció (2002), de més de set hores al Lliure, en la seva presentació a Catalunya, i en altres llargues produccions. 

 Un gran cub mòbil li permet oferir els ambients que requereix l’acció. Una pantalla, situada a la part superior, en què projecten imatges en blanc i negre al·lusives als fets que es narren, i una luminotècnia sublim creen el marc per desenvolupar el sarcàstic relat. L’obra narra el retorn a Viena de l’escriptor Thomas (Piotr Skiba), àlter ego de Bernhard, que es retroba 20 anys després amb els seus amics de joventut en un sopar artístic programat per un matrimoni d’aristòcrates per homenatjar un actor del Burgtheater el mateix dia que acaben d’enterrar l’actriu i ballarina Joana –al·lusió a la coreògrafa que va ser amiga de l’escriptor–, que s’ha suïcidat. 

Aquest tràgic succés sobrevolarà sobre els debats d’una cita sota els efectes de l’alcohol. La reunió acabarà desencadenant una tempesta de ferotges desqualificacions a l’actitud d’uns mediocres artistes que s’han prostituït. Són cadàvers artístics que viuen immersos en un clima d’esnobisme, falsedat i hipocresia. Passat i present apareixen en meravellosos quadros escènics, com aquella taula que sembla la de l’Últim Sopar o el de l’escriptor i Joana quan representava petites obres escrites per a ella, en moments de la seva depressiva caiguda. Un retrat contundent sobre les conseqüències que per a la cultura té la sublimació al poder.