Taxi... al TNC!

Teatre | Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, Xavier Pujolràs
Direcció Musical:
Francesc Mora, Wanda Pitrowska (dir d'orquestra)
Coreografia:
Roberto G. Alonso
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa, i equip tècnic TNC
Vestuari:
María Araujo, Mireia Llatge, i equip sasteria TNC
Il·luminació:
Ignasi Camprodon, i equip tècnic TNC
So:
Xavi Rodríguez, i equip tècnic TNC
Sinopsi:

Les varietats eren un calaix de sastre on cabia de tot. Des de cuplets psicalíptics, fins a grans exhibicions de plomes. Des de virtuosos de la música de serra, fins a domadores de puces.

Capaços de reunir a la platea una multitud de diversitats socials, els espectacles de revista van afavorir la invenció de noves sintaxis escèniques, les quals van contribuir decisivament a articular una cultura de masses que configura la Catalunya actual i que encara batega amb força en el nostre imaginari col·lectiu. Revisitant alguns materials produïts al Paral·lel durant la primera meitat del segle XX i fent-los dialogar amb la nostra actualitat, volem apropar-nos a revistes musicals com ¡Chófer... al Palace! o les més tardanes Taxi... ¡Al Cómico! i Taxi al Paralelo.

Amb la voluntat de subratllar el caràcter públic del Teatre Nacional de Catalunya i de fer-lo accessible a col·lectius amb especials dificultats, els ingressos generats per Taxi... Al TNC! es destinaran íntegrament al programa Apropa Cultura, una iniciativa que pretén eliminar fronteres socials i econòmiques en l’accés públic a la cultura. Sense cobrar res a canvi, molts dels artistes presents a la temporada participaran en aquest espectacle i totes les entrades –sense excepció– seran de pagament. Així doncs, cada espectador podrà decidir quina quantitat de diners vol destinar-hi.


L'espectacle compta amb l'Orquestra de les Glòries Catalanes, Companyia Alquimistes Teatre, Animal Religion, Mag Hausson, Mali Vanilli I els intèrprets de la resta dels espectacles de la temporada 2013/2014 del TNC

Crítica: Taxi... al TNC!

03/10/2013

Quin arrencada, renoi!

per Jordi Bordes

Xavier Albertí ha insuflat una mena de virus al TNC. (O li hem de dir Teatre Nacional Independent de Catalunya o Teatre Nacional de Catalunya independdent?, com convidava a reflexionar la veu en off de Jordi Boixaderas). Aquest teatre públic sembla embogit, després que el mateix Sergi Belbel aparegués en la darrera peça del T6, convertit en una mena de poder a l'ombra. Ara, Albertí agafa la batuta, es pinta els llavis, i ataca frontalment i amb total desinhibició. Un goig meravellós.

 Taxi... al TNC reuneix una suma de virtuts: rescata de l'oblit peces, més o menys frívoles de revista; compta amb la complicitat d'actors i directors que, molts d'ells, sovint menystenint el gènere, no hi havien tingut cap contacte i ara riuen i fan riure al respectable tot cantant i lluint uns personatges molt més escotats de l'habitual; la peça demostra que en la revista hi havia espai per a la crítica desbarrada però també picades d'ullet a situacions socials injustes (Flor de vici amb Carme Conesa, com a principal exemple); descobreixen un treball de circ molt lluït i tècnicament lloable dels Animal religion; teixeix relació amb els alumnes de l'Esmuc per a poder disposar de música en directe, tot un privilegi. Lluís Homar s'endú el premi en el rànquing d'aplaudiments al costat dels d'alquimistes Teatre cantant i denunciant fent-ne mofa el món de la borsa. 

És encertat el concepte de gala, d'espectacle d'inauguració perquè no busca gaire res més que treure la pols del vestuari i de les partitures i passar una bona estona. A l'escenari, des del gest més impúdic fins al més mesurat ("Ta-txaaan", Lina Lambert sempre té magnetisme i se'l beu com la cervesa que perd el mag Hausson), es nota que hi ha moltes ganes de gaudir de l'escenari fent el paperet més descarat o el més insignificant. Un castell d'artifici sense quasi estructura però amb un cos d'actors irrepetible. Una genialitat que esdevè una inequívoca carta de presentació de l'Albertí més explosiu.