La reconeguda escriptora Carme Riera va escriure aquest llibre entre 1971 i 1974 i es va publicar el 1975. Te deix, amor, la mar com a penyora, es un recull de narracions en els que la mar pren protagonisme fins el punt de portar a la bogeria els personatges. El llibre s´ha convertit en un dels títols mítics de la literatura contemporània catalana. La narració que dona títol al llibre és una apassionada historia d´amor entre una noia adolescent de 15 anys i la seva professora. Esta narrada en primera persona des del present d´ella ja adulta, casada i a punt de donar llum a un fill i recordant intensament aquell amor del passat, aquells vuit mesos, que mai s´han esborrat de la seva memòria.
María Ten el va llegir quan era a la Universitat i va quedar vivament commoguda. Quan anys més tard al Màster Universitari d´Estudis Teatrals li van proposar que fes una adaptació teatral d´un text literari, el va recuperar. En va fer un primer esbós que mai li va acabar de convèncer. Temps més endavant, acabats els estudis, iniciades I consolidades les primeres singladures professionals dins del món del teatre, els hi va donar a conèixer a les seves companyes d´aventura vital i teatral, la Laia Pujol i la Judith Corona, és a dir Les Fugitives.
Es van reescriure els diàlegs i van fer realitat el projecte. María Ten i Laia Pujol van assumir la direcció i la Judith Corona es posava en la pell de la protagonista adolescent, l´Aina. Podia ser un monòleg, però van decidir, i amb encert, que el relat tindria més força si hi era en escena la María, la professora (interpretada per Rafaela Rivas). Com el relat era explicat per la mateixa Aina des de el present i mirant el passat…van decidir incorporar, nou encert, una altre actriu que interpretés a l´Aina adulta, a qui dona vida la Gina Clotet. Les tres fan un notable treball emotiu i contingut, donant-li plena credibilitat als personatges i les seves reaccions.
La cirereta del conjunt l´aporta la pianista i cantant Clara Gorrias, tocant el teclat, creant atmosferes i cantant amb la seva bella veu tan mediterrània.
L´espai escènic aprofita la fondària de l´Àtic 22, amb un terra de sorra, salpicat de libres i un despatx al fons, el de la professora, on es mouen les tres protagonistes i al rerafons la pianista. Una escenografia molt evocadora dissenyada per Laia Pujol. Fem menció també del disseny de llums d´Ivet Garriga Ràfols.
Carme Riera en el llibre desgrana la relació amorosa, primer platònica, desprès apassionada, amb tot detall i en cap moment jutja les protagonistes. Tot i que llavors i ara no deixar de ser delicat el fet al tractar-se d´una adolescent en formació i una dona adulta i a més la seva mestre. El mateix fan Les Fugitives en el seu muntatge, exaltant la part més pura de la seva historia amorosa.
El resultat es una encertada dramatúrgia teatral d´un magnífic text literari.
Aquest espectacle es el resultant de la residencia artístics de temporada 20-21 de la companyia Les Fugitives al Teatre Tantarantana amb el suport d´Àtic Associació Teatral d´Innovació i Complicitats,
Les Fugitives, un compenetrat equip, que no defuig el risc.
Just acabats els seus estudis a l´escola Nancy Tuñón i Jordi Oliver, María Ten, Judith Corona i Laia Pujol, van crear el 2016, la companyia Les Fugitives. El camí es fa caminant i no han parat de crear i portar endavant projectes, fent-los realitat. Fruit del seu talent i del treball compartit, respectant la independència de cadascuna, han creat tres microteatres, cinc obres de teatre, un espectacle de carrer i han obert un espai propi, la Sala Siconi (Rosselló, 461).
El primer espectacle, Nas vermell (2016), es va representar al Centre Cívic Fontana i desprès va sortir de gira. A continuació, Soc puta, i què? (2017) (Sala de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona i gira. Segueix, A la merda el 3.0! (2018), als MicroTeatre, el mateix any, Veu de dona, a la Sala Atrium i gira. El 2019, Sibil.la, espectacle de carrer, presentat al Festival Estació Escenik. Del 2018 al 2021, representacions de Dona de foc en diferents llocs i gira.
En aquest moments i celebrant el seu cinquè aniversari son a dos sales de Barcelona amb els seus darrers muntatges, La dona que va cridar tant que es va buidar (Sala Fènix) i Te deix, amor, la mar com a penyora (Àtic 22-Teatre Tantarantana). Mé informació a www.lesfugitives.cat
Gina Clotet i Rafaela Rivas
Ambdues procedeixen de l’Escola Nancy Tuñón com Les Fugitives i tenen una ampla experiència en el món teatral, en el cinema i la televisió.
Gina Clotet a més és una excel·lent narradora oral i ha escrit el llibre, L'espera (Tramuntana Editorial), il·lustrat per Maria Girón. Per saber-ne més: www.umpalumpa.info
Rafaela Rivas, és també llicenciada en periodisme i ha escrit i dirigit algunes peces de teatre breu. Per saber-ne més, www.rafaelarivas.com
Clara Gorrias
Aquesta jove, talentosa i polifacètica músic menorquina, nascuda a Ciutadella, es llicenciada a l´Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i es professora del Taller de Musics. El 2018, va publicar com a cantant i compositora el disc La mar fa riure i plorar. A youtube trobareu el videoclip del disc i el concert complert de Clara Gorrias i Pere Arguimbau a Ciutadella. Més informació, www.claragorrias.com
Afegit,
Recomanable veure el vídeo, Una golondrina amb Judith Corona, en el que l´actriu explica la seva experiència sobre el muntatge.
text: ferranbaile@gmail.com
