terra condere

Nous formats

informació obra


Companyia:
Xa! Teatre
Intèrprets:
Alba Blanco
Autoria:
William Shakespeare
Sinopsi:

Un espai buit, erm, inhabitat. Un projecte no realitzat, una ciutat fora de la ciutat, als seus marges. Un recorregut pels seus murs invisibles. Què hi resta, allí, als marges de la ciutat? Què s’hi amaga, en aquell llindar entre allò que és ciutat i allò que ja no ho és? I, de la mateixa manera, els marges de la societat són encara part de la societat? Només endinsant-nos-hi i reconeixent-los podrem sentir-los, comprendre’ls, interrogar-nos sobre ells.

Aquest espectacle implica un recorregut a peu. Porteu calçat còmode i roba adequada segons el temps previst.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Arts de carrer 2016

Crítica: terra condere

10/09/2016

Invitació a un viatge que navega d'allò íntim al fet actual

per Jordi Bordes

Fira Tàrrega acostuma a plantejar accions al camp veí. És un invitació a què el públic trepitgi el tros amb propostes intimistes, de camins en solitari i textos i formes suggerents per incitar un viatge iniciàtic. Terra condere té la difícil virtut de ser una acció en què no hi intervé, pràcticament, ningú. Tot està escrit i les ordres són prou clares. El viatge és molt íntim amb veus o textos que inciten a una reflexió molt personal. Més que una història concreta (que es plasma, sí, al final amb undiscurs que ha transcorregut paral·lel) és el viatge el que té valor. Un cas similar seria, sense l'espectacularitat de les escultures ni l'encant de la nit  la Cerimònia del foc que va inaugurar el Temporada Alta el 2015 i que va ocupar el Talladell fa una pila d'anys a Tàrrega.

Una peça que aconsegueix generar recorreguts paral·lels que conflueixen en un mateix punt de trobada. L'opció de mostrar el mínim és molt suggerent perquè permet crear connexions entre els punts que s'expressen. La soledat i la buidor personal coincideixen amb la història truncada d'un camp que va deixar de produir atmetlles i olives per passar a convertir-se en un projecte arquitectònic fallit. Enmig d'un descampat cadascú  hi pot trobar les seves pors i situacions que li empresonen l'ànima. Un privilegi poder-hi viatjar.