Adaptació de carrer en gran format de la novel·la Assaig sobre la ceguesa de José Saramago d’aquesta companyia polonesa de prestigi internacional. Un espectacle multidisciplinari de gran impacte visual i de gran intensitat física que constitueix una paràbola sobre la decadència de la civilització i un estremidor estudi sobre la condició humana. Un espectacle, en el sentit més literal de la paraula, que us proporcionarà una experiència única i una col·lecció d’emocions inoblidable.
L'ànima negra de la humanitat no ha de per què ser lletja. Els polonesos de Teatr Kto aconsegueixen que els personatges sense nom de Jose Saramago d'Assaig sobre la ceguesa dominin l'escena. Ho fan amb una estranya elegància, amb un devessall d'energia convertint la pista de ciment en un continu moviment d'estructures. Els actors es deixen endur per la desesperació de la ceguesa, aquella estranya epidèmia que va deixant a les fosques tots els personatges de la població. Amb la por a la pèrdua de la vista arriba la violència, l'abús, la violació. Els tangos són reveladors, No hi ha hospital prou gran per acollir aquella desesperació. De fet, un paratge que no sembla tant llunyà amb els malalts de l`Èbola sortint de l'hospital per anar a comprar al mercat davant la por de tots els paradistes i demés compradors fa ppocs dies en una capital africana. La lepra de la civilització (més enllà de la física) és la desconfiança, l'amenaça, la por.
Un treball molt acurat, preciosista, que no insisteix gaire en desgranar la novel·la si no que prefereix enfonsar-se en l'actitud dels seus personatges, en evocar les emocions perquè la interpretació de la narració la faci cada espectador, tot i que corri el risc de no entendre perquè alguns actors, guarnits amb bata s'estan a mitja llum en una plataforma observant. La preciositat del conjunt es completaria amb uns músics que giressin al mateix moment que els actors. La partitura, tot i que molt ben travada, és enllaunada.
